El pedagog Ramon Fuster va ser l’artífex de la primera victòria política del catalanisme sota la dictadura franquista, i un personatge cabdal en la recuperació de la llengua catalana.

Al número 8 de la rambla de Catalunya hi ha la seu del Col·legi de Doctors i Llicenciats (CDL). Aquí és on es va produir la primera victòria política del catalanisme sota el franquisme de la mà del pedagog Ramon Fuster i Rabés.

El CDL

El Col·legi de Doctors i Llicenciats en filosofia, lletres i ciències, va néixer a finals del segle XIX amb l’objectiu que els seus col·legiats, amb un gran prestigi intel·lectual, poguessin fer valdre els seus drets. Ja a principis del segle XX, dues de les principals reivindicacions del CDL van ser la inclusió del català com a llengua materna en l’ensenyament privat, i la protesta per la intrusió dels enginyers militars en l’ensenyament mitjà.

Sota el franquisme, la situació de la llengua catalana va retrocedir tot el què havia avançat a principis de segle. Això va fer, entre d’altres coses, que la junta de govern del CDL estigués acaparada per falangistes. Mica en mica, però, cap als anys 60, s’hi van anar situant persones de diferents col·legis per democratitzar la institució. Aquest procés va culminar el 1969, quan es va aconseguir que guanyés la candidatura de Ramon Fuster al CDL. Va ser la primera victòria política del catalanisme sota el franquisme.

La intervenció d’un personatge tan conciliador i tan conscient del canvi que s’estava vivint, va aconseguir tres fets bàsics pel col·legi: el primer, l’eliminació de la burocràcia; el segon, la tornada al català; el tercer, i el més important, la democratització. Es recuperava, d’aquesta manera, l’essència del CDL.

La democratització del CDL va permetre a Ramon Fuster crear la intercol·legial l’any 1971. Això significava l’agermanament de diversos col·legis per fer força davant l’estat central en les seves reivindicacions. La més important de totes va ser l’abolició del Tribunal d’Ordre Públic i la llibertat dels presos polítics.

Renovador pedagògic

Ramon Fuster va tenir un paper rellevant en la renovació pedagògica. Va fundar l’escola Tagore l’any 1956. Aquesta escola va quedar inscrita dins la renovació pedagògica que sota el franquisme va aconseguir tornar a implantar al país la coeducació i l’ensenyança en català a l’escola. Fuster havia nascut el 1916 a Bell-lloc d’Urgell i havia begut directament de la renovació de l’escola activa sota la república. Aquest coneixement directe el va ajudar en la seva tasca quan se’n va adonar que es tornaven a donar les condicions per implantar de nou aquell model d’abans de la guerra.

Fuster també va impulsar la revista “Cavall fort”, el diari “Avui” i l’associació de mestres Rosa Sensat.

A Fuster se l’inscriu dins el què s’anomena generació pont. Gràcies a les seves intervencions a través de “Cavall fort” i al seu llibre “L’educació, problema social”, o a la seva feina a Rosa Sensat, al final del franquisme, la introducció del català a l’escola no parteix de zero. Fuster va morir el 1976 i Eulàlia Vintró (PSUC) el va substituir al capdavant del CDL.

Premis Ramon Fuster

Des de 1981, el CDL dóna els premis Ramon Fuster i Rabés. S’atorga a personalitats públiques, com Maria Aurèlia Capmany o Joaquim Maria Puyal, que amb la seva discreció i personalitat han fet que el català sigui una eina d’ús normal. Són un seguit de persones que entenent la importància del llegat pedagògic de Fuster i de la seva obra, se n’han acabat fent càrrec per mantenir-la viva.