‘Cavall Fort’ s’ha convertit en un clàssic. Nascuda el 1961, manté els reptes fundacionals de ser una revista infantil moderna i en català.

“Cavall Fort” va ser el fruit de la feina d’un grup de persones que venien d’àmbits diversos, com la pedagogia, l’escoltisme o l’activisme cultural, i que tenien l’objectiu comú d’ajudar els nens i nenes d’aquella època a aprendre a llegir i escriure en català, i també, de ser una revista moderna.

El més difícil va ser trobar la cobertura legal per fer una revista com aquella. El van buscar a tres bisbats. Van començar pel bisbat de Vic i després s’hi van afegir el de Girona i el de Solsona, tots tres sensibles amb el tema del català i amb capacitat de maniobra amb l’estat.

La manca de referents va obrir un debat sobre com havia de ser “Cavall Fort” i què hi havia d’haver a la revista. Tenien clar, però, que havia de ser una revista del seu temps, amb molta qualitat i comparable a les que es feien fora de les fronteres. En part, això es va aconseguir amb la incorporació, ben aviat, de personatges del còmic que venien de fora. Una decisió clau va ser dedicar el 50% de l’espai a les vinyetes.

A partir del número 17, sobretot, van aparèixer “La patrulla dels Castors”; “Jan i Trencapins”, que més endavant seria la historieta on van aparèixer per primera vegada els Barrufets; “El Sergi grapes” o “El Benet Tallaferro”. Totes aquestes històries i personatges estaven a una gran distància del què es feia a l’Espanya franquista de l’època.

Des de l’aparició de la revista, han estat molts els artistes, escriptors i dibuixants de còmic que hi han treballat. Ha estat una escola per a molta gent. Cal recordar autors catalans com Josep Maria Madorell, autor de“Jep i Fidel” i “Les aventures de la casa sota la sorra” o Picanyol, creador d’“Ot el bruixot”. Actualment, la contraportada també és a mans d’un autor català, Viladoms, amb “Pesquis i Baliga”, uns del personatges més valorats pels actuals lectors.