(ACN) L’exposició “La guerra infinita”, al MNAC, descobreix les diferents facetes de l’obra del fotògraf Antoni Campañà (Arbúcies, 1906 – Sant Cugat del Vallès, 1989) i en especial les seves fotografies de la Guerra Civil que han romàs ocultes fins fa pocs anys. L’arxiu, trobat per la família en dues capses vermelles, conté un conjunt d’imatges de gran qualitat artística i rellevància històrica.

Campañà les va ocultar després del 1939, ja fos per evitar que poguessin ser emprades per identificar republicans o perquè retrataven uns anys dolorosos i que “no volia recordar”, apunta un dels seus nets, Toni Monné Campañà. El que és segur és que el seu avi va decidir “recuperar” l’arxiu un cop ja l’havia presentat a les noves autoritats —per imperatiu legal— en acabar la guerra. El seu contingut ja va transcendir el 2019 amb l’edició d’un llibre, i ara arriba al museu.

u2018La capsa vermellau2019, un llibre que recull fotografies de la Guerra Civil que mai havien vist la llum

Proper i directe, el fotògraf va realitzar més de 5.000 fotografies durant els anys de la guerra. Les milicianes, els refugiats que van arribar de Màlaga a Barcelona el gener del 1937, les runes després dels bombardeigs, els menjadors populars, l’enterrament de Durruti, la retirada republicana, les desfilades franquistes… són alguns dels temes que va immortalitzar.

Nova etapa a partir del 1939

A partir del 1939, el fotògraf va tancar aquesta carpeta de la seva vida en les capses vermelles i va intentar adaptar-se al nou context, en part gràcies a un amic fotògraf afí al règim que el va ajudar. D’aquesta manera va recuperar el gust per altres temes com l’esport, els paisatges o escenes de la modernitat quan va arribar a l’estat espanyol. Anteriorment al conflicte armat, Campañà s’havia iniciat en la fotografia pictorialista i havia estat un dels més premiats a escala internacional.

De fet, la seva obra ja formava part de la col·lecció del MNAC com a representant del pictorialisme català. Amb motiu d’aquesta exposició, la família ha decidit cedir al museu un nou i important dipòsit de 63 fotografies d’aquesta etapa, que també es mostren en l’exposició.

Fotògraf “sense filtres”

Pel també comissari i fotoperiodista Plàcid Garcia-Planas, editar fotos de Campañà de la Guerra Civil és “exactament igual que mirar fotografies de Síria, amb les mateixes tensions ètiques i estètiques”. El fotoperiodista destaca de Campañà que és un fotògraf “sense filtres, que ho fotografia tot, no per equidistant sinó perquè és fotògraf de mena”.