En un polígon industrial de Sant Andreu de la Barca, a la comarca del Baix Llobregat, s’amaga un traster enorme ple de pertinences de persones que han perdut la llar perquè han estat desnonades. La nau conté un miler de mòduls individuals que custodien mobles d’entre 600 i 700 desnonats. Sofàs, neveres, rentadores, llits… hi ha els objectes d’aquells que no es poden pagar un guardamobles mentre no troben una nova llar.

Els cubicles tenen nom i cognom i això vol dir que cada família en té almenys un, on es guarden les pertinences sota cadenat. “Hem de tenir en compte que és un procés molt dur i que els mobles són part de la seva vida, de la seva identitat“, explica Sònia Fuertes, comissionada d’Acció Social. El traster el gestionen els Serveis Socials municipals i una empresa de transports és qui fa la mudança, sovint abans del llançament.

Fileres de mòduls del traster de Sant Andreu de la Barca

“Els mobles són part de la seva vida, de la seva identitat”

Fem feina per no apurar fins a l’últim moment per fer el trasllat. Treballem els dies previs per viure-ho amb més tranquil·litat”, relata José Miguel Cuenca, de l’empresa Aliance Brother. Tot i la moratòria antidesnonaments de l’Estat, aquest 2021 el servei s’ha reactivat i es fan uns 100 trasllats al mes. Les pertinences es guarden tres mesos però, sovint, s’allarga més perquè passa molt de temps fins que els desnonats no tenen un pis definitiu.

Passar d’un pis a una habitació de relloguer

La Mara Lucía Cirne Messa va sol·licitar el guardamobles al Centre de Serveis Socials del Casc Antic, i hi té un cubicle al seu nom des del maig del 2021. Els últims mesos han estat una autèntica cursa d’obstacles per a ella. Vivia en un pis de la Sagrada Família fins que la van desnonar perquè no podia pagar el lloguer. L’únic que va aconseguir és una habitació al Born i es va topar amb un problema més.

Mara Lucía al Centre de Serveis Socials del Casc Antic

“Estava una mica desesperada perquè no tenia on guardar les meves coses. Nevera, rentadora, llit, taula, sofà… tot. Com que en una habitació no hi cap, vaig haver de demanar ajuda”, narra la Mara. Primer el cop de mà li va donar una companya de Barcelona, però la solució li va durar poc. Gràcies al traster, ara sap que les seves pertinences estan sota vigilància i respira més tranquil·la.