Antoni Roca, el capellà bandoler, va ser el primer dels grans líders bandolers de la història catalana, abans que Serrallonga o Rocaguinarda. Catalunya va patir les seves malifetes i el 26 de juny del 1546 va ser executat, degollat i esquarterat a la plaça del Rei.
Bandoler de lloguer
Roca era un capellà nascut a Sant Joan de les Abadesses. No se sap si n’era per motius religiosos, però la veritat és que havia pres els vots. Per motius desconeguts va entrar a les guerres privades del Pirineu que enfrontaven d’una banda els pagesos i de l’altra, la família Cadell.
Quan es va signar la Pau de Castellbò, Roca es va quedar sense feina de bandoler i va entrar al servei de la família Pinós, de la zona del Berguedà, i amb ells va participar en alguna de les guerres privades més importants de la Catalunya de l’època. Es pot considerar que Roca va ser el primer cap militar professional, ja que llogava el seu servei i el de la seva quadrilla, d’uns 80 o 100 homes, a qui estigués disposat a pagar. Fins i tot va lluitar per al rei de França en les seves guerres contra l’emperador Carles V. En una d’aquestes guerres, Roca va dirigir una força d’uns 3.000 homes, va envair la Cerdanya i va posar setge a Puigcerdà. Això el va convertir en objecte de l’odi de les autoritats reials de l’època.
Bandoler mediàtic
Antoni Roca es pot considerar el primer bandoler mediàtic perquè hi ha poesies escrites dedicades a ell, als seus homes i a la seva mort. Lope de Vega li va dedicar la primera obra sobre els bandolers catalans que hi ha, ‘Antonio Roca o la muerte más venturosa’.
En un poema de Pere Giberga del 1543, se l’anomena “l’escandalitzador de Catalunya” per la seva condició de capellà i d’enemic públic número u del país.
Desafiant el poder
L’ombra de Roca era sempre present a Barcelona. Quan el seu germà va ser detingut i executat, el 1541, va córrer la brama que el bandoler havia entrat a la ciutat. Les autoritats el van buscar, però no el van trobar. En un altre ocasió, el 1544, va córrer el rumor que Roca estava dormint a la ciutat. Altre cop es va fer una cacera a l’home sense resultats. Tots plegat, eren mostres de desafiament al poder al seu terreny de joc.
Caigut en desgràcia i traït
Amb la fi de la guerra entre França i la monarquia hispànica, Roca va perdre el favor del rei i va ser traït per algun dels seus homes que el van lliurar a les autoritats. Els vots religiosos, que Roca havia pres, salvaven el reu de la pena de mort perquè només podia ser jutjat per un tribunal eclesiàstic. Per aplicar-li la pena màxima, doncs, calia abans despullar-lo dels hàbits. El 22 de juny, quatre dies abans de morir, es va fer un acte públic i un ritual a la plaça del Rei oficiat pel bisbe de Girona per desposseir-lo de la seva condició d’eclesiàstic.
Processó a la mort sota tortures
Al carrer de Regomir van ser penjats els braços i les cames d’alguns dels membres de la quadrilla d’Antoni Roca. Per aquest carrer també va passar la processó que portava Roca i Sebastià Cors, el seu lloctinent, cap a la plaça del Rei per l’execució. El botxí els anava torturant a mesura que avançaven: amputacions de llengua i orelles, marques amb ferros roents, pessics amb tenalles, etc.
Degollat i esquarterat
A Roca, les autoritats el consideraven un traïdor al rei i a la fe catòlica. Per això, la seva execució havia de ser pública i exemplar. Un cop a la plaça del Rei, on devia arribar mig mort, se’l va sotmetre al darrer martiri: el van degollar i després, el van esquarterar. Els seus membres van ser distribuïts per les portes de la ciutat com a escarment i advertència als bandolers del futur.
