L’amistat femenina, la sororitat, és un tema que a les sèries ha anat agafant força a mesura que els universos femenins cobraven més protagonisme. Hem passat de sèries on la relació entre les dones moltes vegades es limitava a una amistat per parlar tot el dia dels homes, a sèries on es tracten els problemes de les dones de manera frontal i sense pèls a la llengua.


1. ‘Three girls (La infamia)’


Nicole Taylor. Filmin, 2017

‘Three girls (la infamia)’ és una sèrie sobre abusos sexuals que ha trigat a estrenar-se a casa nostra, però que està rebent un aplaudiment unànime. I no és estrany, perquè es tracta d’una de les sèries dels darrers anys que mostra amb més frontalitat la desprotecció de les adolescents davant els abusos sexuals. Les seves tres protagonistes són víctimes d’una xarxa de pederàstia, però les autoritats no se les creuen per la seva procedència social i perquè  estan carregades de prejudicis. Si al final aconsegueixen que es faci cas a les seves denúncies és perquè una treballadora social i una policia donen tota la credibilitat a la seva versió dels fets. Aquesta és la sonoritat que il·lustra aquesta sèrie: només l’empatia femenina aconsegueix que es faci justícia davant una societat que és estructuralment masclista.


2. ‘Creedme’


Susannah Grant, Michael Chabon i Ayelet Waldman. Netflix, 2019

I si parlem de dones desprotegides davant casos d’abús i violació hem de parlar de ‘Creedme’. Aquesta sèrie de Netflix reincideix també en la idea que una adolescent, davant la impossibilitat de raonar una situació traumàtica, es troba amb homes davant seu que posen en dubte el seu relat. Aquí la història té dues parts. En una, veiem la protagonista i els seus intents de superar una situació de la que ningú sembla voler-ne saber res. A l’altra, veiem dues policies molt diferents entre elles que descobreixen que el de la protagonista no és un cas aïllat, sinó que es tracta d’un violador en sèrie. El retrat de les dues agents, dues dones que no tenen res a veure però que tenen un mateix sentit de la moral envers les víctimes, és el més interessant de la sèrie.


3. ‘Euphoria’


Sam Levinson. HBO, 2019 – en emissió

Zendaya, la protagonista d’ ‘Euphoria’, s’ha convertit en un símbol generacional i en gran mesura és perquè aquesta sèrie ha aconseguit ser un bon reflex de les inquietuds i els conflictes d’una generació. Un dels seus eixos és la unió entre dones per afrontar plegades l’obsessió dels homes per menystenir la seva identitat, i també com els patriarcats acaben sent una xacra que passa de pares a fills. És cert que la sèrie a vegades es passa d’esteticista, però també ho és que pocs cops s’han vist personatges femenins tan ben matisats. A l’espera de la segona temporada, s’han estrenat dos episodis especials realment magnífics.


4. ‘El desorden que dejas’


Carlos Montero. Netflix, 2020

El paper de la dona als gèneres també ha canviat, perquè hi ha més consciència del seu rol a les històries clàssiques. Un bon exemple d’això, amb tots els seus defectes, el trobem en una sèrie espanyola: ‘El desorden que dejas’. Una sèrie del creador d’ ‘Élite’ que ha agradat més del que segurament tothom es pensava. No apuntava a res excepcional, però el cert és que resulta molt entretinguda i el seu retrat de dues dones en dos plans temporals diferents està ple de bones idees. La protagonista és una mestra substituta que la seva predecessora va morir en estranyes circumstàncies i, com més investiga, més s’adona que tot plegat té a veure amb una comunitat plena de secrets i mentides. Inma Cuesta i Bárbara Lennie estan fantàstiques com a investigadora i víctima, i si bé té alguns problemes de versemblança, la sèrie és una bona radiografia de les motivacions de dues dones per sortir de la seva zona de confort i no deixar que les trepitgin.


5. ‘El baile de las luciérnagas’


Maggie Friedman.  Netflix, 2021

Si del que es tracta és de formar part d’una sororitat menys dolorosa i més optimista, la vostra sèrie és ‘El baile de las luciérnagas’. Aquí les protagonistes són dues dones que es van conèixer d’adolescents i que, malgrat no tenien absolutament res a veure, van forjar una sòlida amistat que durant tres dècades ha estat el seu refugi contra les adversitats. El problema? Que allò que sembla inalterable quan ets jove, es torna molt més fràgil quan arribes a la maduresa, segurament perquè saps que ja no canviaràs. És una sèrie blanca, inofensiva i no especialment original, però no pots evitar mirar-la perquè vols saber més de les seves protagonistes i la seva amistat. Hi fa molt que les dues actrius, Katherine Heigl i Sarah Chalke, hi posen molt entusiasme.


6. ‘Destino: La saga Winx’


Brian Young. Netflix, 2021

Les sèries per a les audiències juvenils aposten clarament perla sororitat femenina com a fórmula per atraure un públic del gènere que ja fa temps que ha superat les convencions. A Netflix s’ha estrenat fa poc ‘Destino: La saga Winx’, una de les grans apostes de la plataforma per a aquest inici de 2021. De moment els ha sortit bé, perquè ja ha estat renovada per a una segona temporada. La història planteja què passaria si descobríssim que alguns de nosaltres som en realitat éssers fantàstics, i que per aprendre a utilitzar els nostres poders haguéssim d’anar a una escola d’una dimensió alternativa. La protagonista és una fada filla d’humans que s’acaba convertint en l’últim bastió de defensa contra les forces del mal. Res que no haguem vist abans, però amb una variació important: aquí son les dones les poderoses i els homes són contrapunts romàntics o còmics sense gaire més feina a fer. Venint d’on venim, no deixa de ser una bona notícia que les aventures juvenils superin els vells esquemes.


7. ‘Mujeres desesperadas’


Marc Cherry. Amazon, 2004 – 2012

‘Mujeres desesperadas’ s’ha acabat convertint en una sèrie avançada el seu temps, i el seu autor ha recuperat la formula a ‘Por qué matan las mujeres’. Ara que Amazon disposa de totes les temporades, és un bon moment per descobrir aquesta sèrie que ja va torpedinar uns quants tòpics sobre l’amistat femenina i, a més, ho feia amb un humor molt negre. És veritat que es va allargar més del compte, però era impossible no estimar totes i cadascuna de les seves protagonistes. A més, és a l’ADN de sèries posteriors també molt recomanables com ‘Dead to me’.