Els dimecres al matí la Trinitat Nova es lleva amb un tou de parades al carrer de les Chafarinas, on s’instal·la setmanalment el mercat ambulant. De visita a l’espai, betevé ha constatat que el dels venedors ambulants és un dels sectors més colpejats per la crisi del coronavirus: la majoria coincideixen a dir que la covid-19 no els ho ha posat gens fàcil i que, en més d’una ocasió, han necessitat ajut per tirar endavant.

La pandèmia els va tancar la paradeta durant mesos i ara gairebé tots aprofiten al màxim les hores per vendre, fins i tot en dies de núvols i plugim. Entre els punts de venda de la cua del mercat hi ha el del Juan Cortés, que ofereix roba interior a tant sols 50 cèntims d’euro la peça. “Molts hem menjat gràcies a l’assistenta social, amb això t’ho dic tot. No entrava res a casa, ni un duro“, lamenta Cortés.

Molts de nosaltres hem menjat gràcies a l’assistenta social, amb això t’ho dic tot”
Juan Cortés, paradista de la Trinitat Nova

Després d’un temps embolicat amb els tràmits, ja fa unes setmanes que cobra l’ingrés mínim vital (IMV), la prestació que el Govern espanyol va posar en marxa per prevenir la pobresa. Ara respira més tranquil, però aquest cop de mà no ha arribat a tothom qui ho necessita. “Amb la pandèmia ha anat fatal. Ens han promès molt i no s’ha complert res. No he rebut ni una ajuda“, critica Luis Argüello, també venedor.

Juan Cortés enllesteix la parada al mercat ambulant de la Trinitat Nova

Al tancament de fa un any s’hi suma el fet que el producte no es ven com sempre i que han de continuar pagant autònoms i taxes. A més, els límits d’aforament no els permeten remuntar del tot, tampoc la crisi que ha colpejat els barris i que n’allunya els clients. “Abans hi havia més gent i més botigues. Amb la crisi, aquest és un barri obrer i es nota“, reflexiona Juliana Gallart, veïna de la Trinitat Nova i habitual del mercat ambulant.

Els venedors mantenen l’esperança i confien a refer-se

Segons Ramiro Tamayo, paradista, la gent no els visita com en l’època prepandèmia. “No sé si tenen por del virus o no s’acosten perquè no necessiten res. Si no sortim en lloc, tothom s’espavila amb el que té”, explica. Malgrat tot, ningú no perd l’esperança i ara només confien que tot es vagi animant. “Esperem que es recuperi l’economia i es vengui una mica més. Almenys per viure al dia”, diu Julio Morán, d’una parada de calçat.

Només esperem que no ens treguin més els mercats ambulants i poder fer la nostra vida, mirar cap endavant”, afegeix Tamara Cortés, una jove a càrrec d’un punt de venda de roba per a dona. El seu prec sembla que, un any després de l’esclat del coronavirus, comença a ser una realitat.