Joan Fiveller es va convertir en l’heroi del segle XV quan va plantar cara al rei per exigir-li que pagués els impostos municipals. La història d’aquest barceloní ha estat utilitzada per reivindicar el poder municipal.

Fiveller va ser un personatge molt popular a la Barcelona medieval. La seva família i els seus descendents tenien cases al carrer de Segòvia i per aquest motiu, se l’havia anomenat històricament carrer d’en Fiviller o d’en Fiveller. S’hi accedeix per dos carrers que fan baixada i per això és més alt pel mig que pels extrems, de tal manera que en aquest punt s’hi pot comprovar el relleu de l’antic mont Taber.

A més del carrer de Segòvia, hi ha hagut altres espais de Barcelona que han dut el seu nom al llarg de la història. Durant el segle XIX, una part del Portal de l’Àngel es va dir carrer de Joan Fiveller. L’any 1931, durant la Segona República, el carrer Ferran es va dir Fiveller. Actualment, davant del Parlament hi ha la plaça de Joan Fiveller, i a la resta de Catalunya, carrers de diferents ciutats porten el mateix nom perquè se’l considera un heroi de la sobirania de Catalunya.

Fiveller, que té una estàtua dedicada a la façana de l’ajuntament, pertanyia a una de les famílies més nobles de la ciutat i va ser durant molts anys conseller del Consell de Cent de Barcelona. Però Fiveller és especialment conegut per un fet històric que va tenir lloc el 1416, conegut com l’enfrontament del vectigal. Fiveller, essent conseller segon, va obligar a pagar l’impost de la carn a la cort de Ferran d’Antequera, que estava de visita a la ciutat.

Al segle XIX, la historiografia de la Renaixença va convertir Fiveller en un heroi municipal contra el poder reial i en símbol de la independència dels catalans davant els reis castellans. Però els historiadors actuals dubten de la veracitat d’aquesta història. De fet, ara se sap que Fiveller va ser el marmessor testamentari del rei Ferran, cosa que indica que la relació devia ser més aviat cordial.