A la plaça del Pi hi ha la casa gremial del Gremi de Revenedors de Barcelona, el gremi més antic de la ciutat, amb activitat ininterrompuda des del segle XVI. Aquest gremi va ser fundat el 1447 i ha perviscut fins ara sense interrupcions. És un cas únic.
El Gremi dels Revenedors
El Gremi de Revenedors, com el seu nom indica, agrupa els comerciants que compren coses per després vendre-les. És a dir, que no produeixen cap nou producte.
La funció del gremi era doble. D’una banda, controlar els preus, de l’altra, la tasca assistencial. Aquesta darrera feia les funcions de seguretat social per als agremiats i funcionava en el cas de malaltia i de defunció.
El convent de Sant Agustí, la primera seu
Va ser la reina Cristina qui, el 1447, va autoritzar el gremi a iniciar l’activitat. Originàriament, el gremi es va haver d’instal·lar al convent de Sant Agustí, en aquell moment fora muralles. Aquell convent no complia els requisits sol·licitats pel gremi i per això van demanar el trasllat a l’església del Pi. Van haver de passar cinc anys perquè s’autoritzés el canvi d’emplaçament.
La capella de Sant Miquel, la segona seu
Dins l’església del Pi hi ha la capella de Sant Miquel, la que pertocava a la confraria de Revenedors. Cada confraria tenia una capella com a seu. Era el lloc de reunió i on es guardava tota la documentació del gremi. En aquesta capella s’hi van estar més de 200 anys, fins que se’ls va quedar petita.
La tercera i definitiva seu
L’any 1678 el gremi va comprar els edificis del davant de l’església del Pi. Hi havia una casa petita i un antic convent de monges que es van enderrocar per construir l’actual edifici. La primera planta es conserva com a principis del segle XIX.
Obres d’art
La confraria, una de les més importants del segle XVII, va encarregar un retaule a un dels artistes més valorats del moment, Jaume Huguet. Aquesta obra es pot veure avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
L’any 1817 la confraria va encarregar a l’escultor Damià Campeny un misteri espectacular i desmuntable per la processó de Setmana Santa.
Capacitat d’adaptació i supervivència
El Gremi de Revenedors és una entitat amb una voluntat enorme de pervivència. S’ha sabut adaptar en tot moment als temps que tocava. Quan van desaparèixer els gremis, va negociar políticament per convertir-se en associació. També van fer una obra pia per poder continuar ajudant assistencialment els seus malalts. L’obra pia es va convertir, després, en mutualitat. Durant la dictadura de Franco la mutualitat es va adaptar al model franquista. I el 2014 es van tornar a reconvertir, aquest cop en una associació sense ànim de lucre.
Viure de rendes
L’obligació de ser revenedor per entrar al gremi va desaparèixer el segle XIX, quan es va constituir en associació. Actualment cap dels socis ho és. Des d’aquell moment, tampoc no es cobren quotes. El gremi sobreviu gràcies a les rendes del patrimoni acumulat al llarg del temps.
El gremi va arribar a tenir uns 900 socis els segles XVI i XVII. A partir de la conversió en associació, l’accés només es produeix per línia de sang. Actualment hi ha 140 socis, que estan registrats al llibre matriu de l’entitat. En aquest llibre es porta el control de l’herència, família per família.
La tasca actual del gremi és assistencial per als socis i vetllen pel patrimoni heretat.
