El material d’unes obres al carrer va servir als agressors per acabar amb la víctima en el cas del crim del caixer.

El desembre del 2005, Rosario Endrinal Petite, una dona sense llar, va morir cremada a mans d’uns joves quan dormia al caixer automàtic del carrer de Guillem Tell, 28. 

Els fets van tenir lloc una nit freda de desembre en l’interval de tres hores. Els tres joves estaven de festa i havien begut. Van passar diverses vegades per davant del caixer de Guillem Tell, i en una d’aquestes passades van detectar la presència d’una persona que dormia a l’interior. El primer cop que hi van entrar, la van increpar dient perquè feia mala olor. Seguidament, li van llançar objectes de tota mena que anaven trobant, com ampolles d’aigua o fruita. Més tard, van agafar una garrafa de dissolvent d’unes obres de la zona i la van ruixar. Un dels nois estava fumant i la cigarreta va caure al terra. De seguida, tot es va omplir de flames. Els tres agressors van marxar sense preocupar-se de la víctima i van estar tota la nit de festa. Després van abandonar la ciutat durant tres dies.

Quan van tornar a l’escenari dels fets, van veure que hi havia flors dipositades en record de la víctima, però no es van molestar a informar-se del destí final de la dona.

La seqüència del crim va quedar gravada en la seva totalitat gràcies a les càmeres de seguretat del caixer. A les imatges s’hi poden veure les diferents entrades dels nois al caixer i el menyspreu amb què van tractar la víctima en tot moment. També va quedar enregistrat el patiment de la dona embolicada en flames. Endrinal va morir l’endemà a l’hospital per les cremades de segon i tercer grau que tenia a tot el cos, especialment a la cara.

Rosario Endrinal Petite havia passat èpoques millors, en les quals maldava per introduir-se als cercles socials benestants de Barcelona. Més tard, es va casar i va tenir una filla, però es va acabar separant i va caure en la beguda. En aquella època va viatjar a París a la recerca de noves oportunitats socials, però la cosa no devia anar gaire bé i va haver de tornar. A Barcelona, la seva filla es va negar a acollir-la i, a poc a poc, i sempre atrapada per la beguda, va anar perdent el poc que li quedava. D’aquesta manera, va acabar vivint al carrer.

Els autors del crim eren tres nois joves, un d’ells menor d’edat i, els altres, entre els 18 i els 19. Provenien de famílies estructurades i amb estudis, sense problemes econòmics ni d’adaptació social. Cap dels nois havia tingut problemes abans ni pertanyia a cap grup conflictiu.

Al judici, al qual es va conèixer com el crim del caixer, els dos majors d’edat van dir que no havia estat premeditat i van atribuir la tragèdia al menor. Al final del judici, van expressar el seu penediment buscant una rebaixa en la condemna.

Finalment, els dos adults van ser condemnats a 17 anys per assassinat amb traïdoria. El menor, a vuit anys de reclusió. Després d’anys de presó, el principal autor del crim del caixer s’ha declarat penedit dels seus actes.