El 1400 un cavaller mallorquí es va instal·lar al centre de la ciutat i, aprofitant la seva posició de privilegi, va abusar de les nenes del barri. Va ser el primer cas de pederàstia de Barcelona.
A la cantonada del carrer del Call amb Banys Nous hi havia la casa d’en Bisbal, l’escenari del primer cas de pederàstia documentat a Barcelona. És el cas del cavaller Arnau Albertí, jutjat el 1410.
Albertí era un jurista i noble mallorquí que es va instal·lar a Barcelona el 1409 per donar suport a la corona, que estava en crisi a causa de la falta de descendència. Va triar per viure la zona del call, en aquell moment una zona en decadència, poblada per persones pobres, però que encara tenia casals importants, just el què buscava Albertí.
Albertí va ser nomenat conseller del rei Martí i, poc després, conseller de la reina Margarida de Prades. Aquesta alta distinció social li va permetre tenir la coartada i la tapadora perfectes per les seves pràctiques pederastes.
Albertí va fer venir de Mallorca Caterina Tarí, coneguda com “La Trialles”, una dona vídua que es dedicava fer d’alcavota. Anava per les cases i per les botigues i es guanyava la confiança de les dones pobres amb filles que vivien al límit de la supervivència. “La Trialles” oferia feina a les nenes per servir a casa del cavaller Albertí a canvi d’alimentació i vestit. Més endavant, conforme creixia la confiança, demanava a les mares que les nenes es quedessin a dormir. El què passava en realitat és que la Caterina instruïa les nenes a la cambra del seu senyor perquè fossin violades.
El cavaller aprofitava la seva posició de privilegi per amenaçar les mares de les víctimes i subornar-les, aconseguint així el seu silenci.
Les activitats depredadores de “La Trialles” i el cavaller Albertí van durar gairebé un any. Van ser descoberts de forma casual. En un procés per faltes per una discussió entre veïnes, una de les implicades dir que “La Trialls” era una alcavota i que proporcionava nenes al seu senyor. Això va cridar l’atenció del jutge, que va decidir obrir una investigació sobre el tema.
Processar Albertí no va ser senzill per la posició que ocupava. Però un cop obert el procés, les mares van veure l’ocasió de rescabalar-se de les promeses de diners que el senyor els havia fet i que mai no s’havien concretat. El procés va ser ràpid. Els fets eren indiscutibles. Tres de les nenes víctimes del cavaller, la Diumenge, l’Úrsula i la Isabel, totes elles a l’entorn dels deu anys, van declarar com a testimonis. Al primer moment, Albertí va ser condemnat a pagar una fiança de deu-mil florins d’or, l’equivalent a trenta-quatre quilos d’or pur, per evitar anar a la presó. Però posteriorment, i davant la gravetat dels fets que es van conèixer, va ser empresonat i incomunicat. “La Triallas” va ser condemnada a morir penjada a la forca, però no s’ha conservat cap document que reveli la condemna del cavaller.
El què se sap del cert és que Albertí va sobreviure al judici i a l’eventual condemna, i els seus delictes no van afectar el seu futur professional. El 1412, Albertí era un dels membres del consell jurídic assessor de Jaume d’Urgell en la seva candidatura a la corona d’Aragó en l’escenari del Compromís de Casp.
El primer cas de pederàstia de Barcelona va deixar a les clares les grans desigualtats socials a la ciutat, la impunitat dels poderosos, i com la misèria econòmica duia moltes persones a la misèria moral.
