Al carrer A de la Zona Franca es va produir, l’any 1957, la primera unitat del Seat 600, un cotxe que va motoritzar un país. Va ser una autèntica revolució econòmica i social.

La Seat i el primer 600

La Seat es va crear el 1950. Fins a l’aparició del 600, a Espanya només circulaven 10.000 vehicles, comptant cotxes, motos i camions. Molt pocs si es té en compte que ja hi havia 35 milions d’habitants. Espanya era, en aquella època, un país molt rural i el règim franquista volia crear un teixit industrial per impulsar l’ocupació. D’aquesta manera, es va crear la Seat (Societat Espanyola d’Automòbils i Turismes).

Però van passar set anys fins que la Seat va produir el seu model més característic: el 600. Aquest model es va fabricar, en realitat, amb la llicència de la patent del Fiat 600, d’Itàlia.

A l’inici de la producció, la llista d’espera per tenir un 600 podia arribar als dos anys. I contra el que se sol pensar, no era un cotxe econòmic. La primera unitat va costar 63.000 pessetes, un preu elevat si es compara amb les 17.000 pessetes de la renda per càpita de l’època.

El cotxe més popular

El 600 va ser tan popular que la gent el va batejar de diverses maneres. Un dels sobrenoms més conegut és Ombligo, “melic” en català, perquè igual que tothom tenia un melic, tothom tenia un 600. La porta dels primers models s’obria per davant i això li va valdre el sobrenom de Mira-calces. En el context d’una Espanya tancada i retrògrada, veure una dona amb faldilles pujar a un cotxe excitava la ment de molts.

Per a molta gent, el 600 va ser el seu primer cotxe i va possibilitar fer els primers viatges per anar de vacances o per tornar al poble de visita. No cal dir que per més petit que fos, hi entraven cinc persones, les maletes i el gos, si calia. També va possibilitar accedir a llocs de feina allunyats al punt de residència, cosa que va afavorir l’ocupació. Aquest fenomen també va permetre a les dones accedir amb menys dificultat al món laboral.

Avui, el Seat 600 és el símbol d’una època i, per a molts, un cotxe llegendari, a l’altura del Dos Cavalls a França o del Mini a Anglaterra.