La troballa d’una nota al revers d’una fotografia ha permès identificar, vuitanta-un anys més tard, l’assassí de dos policies durant l’aixecament militar del 1936. Ho explicava Jordi Bigues, periodista, en aquest capítol del programa ‘Va passar aquí‘.
Un crim a sang freda
El 19 de juliol de 1936, Felip Deulofeu, un soldat de lleva, es trobava a la plaça de Catalunya per posar-se a les ordres del militar José Seco Martínez, un tinent de 35 anys. De sobte, es va produir un tiroteig a l’edifici de la Telefònica. Deulofeu i el tinent es van parapetar al darrera d’un vehicle Ford que estava aparcat. Allà es van trobar amb dues persones més. Seco va preguntar qui eren i els dos homes es van identificar com a policies de la Generalitat. Després, els va requerir les armes. Quan les va tenir, el tinent els va disparar un tret al coll a cadascun. Un cop comès el crim, Seco va simular està ferit per escapolir-se de la justícia.
Temps després, José Seco Martínez va ser afusellat, però no va ser per aquests fets, sinó per haver dirigit la revolta contra la República espanyola.
Una fotografia com a testimoni
La imatge dels dos homes morts al terra de la plaça de Catalunya va quedar immortalitzada en una famosa fotografia de d’Agustí Centelles. Però hi ha una altra seqüència de fotografies en la que els militars revoltats s’entreguen sortint de l’Hotel Colón. És possible que un d’ells sigui Seco.
Confessió al revers de la foto
Deulofeu va quedar traumatitzat pels fets durant molts anys. Havia presenciat l’assassinat a sang freda dels dos policies de la Generalitat a mans del tinent José Seco Martínez. Turmentat per aquest record, va decidir explicar-li la veritat a Jordi Jové, un historiador de Sarrià. Jové va escriure una nota explicant la història al darrera de la fotografia de Centelles, retallada d’un diari. L’any 1994, Jové també va explicar els fets en una entrevista a TV3.
Víctimes desconegudes
Als fets de juliol van morir unes cinc-centes persones, gairebé tots, civils i militars. Van morir molt pocs guàrdies civils i només dos policies de la Generalitat. I malgrat s’ha fet un estudi a partir del recompte de policies de l’època, no s’ha esbrinat la identitat dels dos morts a la plaça de Catalunya. Hi ha contribuït el fet que algú va tapar de seguida el rostre dels cadàvers amb un mocador i a les fotografies no se’ls pot identificar.
