Des que va començar l’estat d’alarma pel coronavirus, els veïns de Barcelona i rodalia s’han organitzat per abastir de menjar les famílies que ho necessiten. Setmanes després, denuncien que les xarxes d’alimentació als barris estan cada cop més desbordades: en pocs dies, 20 col·lectius de l’àrea metropolitana han passat d’atendre 2.000 persones a més de 5.000.
En un comunicat, alerten que la crisi de la covid-19 “ha agreujat la situació de precarietat” en què alguns ja es trobaven i ha evidenciat “la desigualtat social i les misèries d’un sistema que no funciona”. A més, diuen que els ajuntaments i la Generalitat “no han pres mesures efectives per pal·liar els efectes socials” de la pandèmia.
Critiquen que els serveis socials els deriven famílies
La vintena de xarxes que firmen el comunicat critiquen que els serveis socials, en especial a Barcelona, “generen llistes d’espera” i els deriven les famílies perquè estan “col·lapsats”. Lamenten que els col·lectius no tenen prou recursos per atendre-les.
Ara bé, la regidora de Sanitat, Gemma Tarafa, ha desmentit que es produeixin situacions similars: “S’ha atès tothom que s’ha dirigit als serveis socials”, ha dit. A més, ha assegurat que “si alguna xarxa veïnal o de suport s’ha vist desbordada, els hem dit que ens derivin les persones”. L’Ajuntament ha reblat que s’han triplicat el nombre d’àpats que se serveixen, amb dispositius com el de la parròquia de Sant Anna.
Per una altra banda, les xarxes asseguren que la Guàrdia Urbana els multa per repartir menjar durant el confinament. El tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, ha respost que en cap cas la Guàrdia Urbana assetja ningú, i ha advertit que “el fet de ser voluntari no és condició suficient per desplaçar-se”. Batlle ha sentenciat que “cal una acreditació que estigui suficientment documentada”.
Amb tot, els col·lectius veïnals reclamen que s’obrin més bancs d’aliments, que s’impulsin més ajudes econòmiques, que se suspengui el pagament dels lloguers i de les factures dels serveis bàsics –electricitat, aigua, telèfon, internet, etc.– i que es regularitzin les persones migrants que no tenen papers.
