Hi treballen experts de les institucions, les universitats i grups de recerca. El futur de Barcelona per al 2030 i més enllà té solucions per a àmbits clau com l’habitatge, l’espai públic, la gent gran o l’alimentació. betevé ha recollit en un reportatge interactiu quines són les tendències per encarar el futur de les urbs i, en concret, de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, el PEMB, treballa en un pla per al 2030 per tal d’anticipar-se a les necessitats i reptes del futur, partint de la base que Barcelona a pocs anys vista ha de tenir una escala metropolitana. “No estem acostumats a pensar en àmbit metropolità, però és en aquesta escala on es manifesten molt les desigualtats i en la que globalment i internacionalment som reconeguts”, explica Oriol Estela, coordinador general del PEMB.
En total són quatre reportatges interactius que exploren el que s’anomena la línia estratègica de Barcelona 2030, i que es poden veure des d’avui mateix al web de la casa, beteve.cat.
Transformar pisos en lloc de construir de nou
En l’àmbit de l’habitatge, des de la UPC aposten per parar de construir edificis de nova planta i d’ocupar sòl lliure, i “mirar l’arquitectura i la ciutat des de la perspectiva del reaprofitament“, defensa la professora de projectes arquitectònics d’aquesta ciutat, Magda Marià. Un dels projectes que s’han fet fins ara és l’Atles de l’aprofitament arquitectònic, en què s’han documentat més de 1.400 edificis que han canviat d’ús i amb quines intervencions l’han transformat.
Fer de l’alimentació una política pública
També s’explora com fer de l’alimentació una política pública, perquè els aliments frescos i de qualitat siguin accessibles a tots els barris de la mateixa manera, i frenar la reducció del parc agrari metropolità amb polítiques incentivadores. En aquest sentit s’ha elaborat la Carta Alimentària Metropolitana, per fer més sostenible el sistema alimentari. Per això ja es recullen dades d’hàbits de consum alimentari i es creen iniciatives pioneres a Catalunya, com un supermercat cooperatiu.
“Smart city” al servei de tothom
Tot vinculat amb la tecnologia, que és un altre dels grans eixos del futur. El programa de ciutat intel·ligent de l’Ajuntament de Barcelona desplega la implantació del 5G als carrers de la ciutat, una xarxa d’Ateneus de Fabricació, el Centre d’Innovació Urbana a Ca l’Alier o aplicacions específiques per a la gent gran. El programa Vincles BCN és l’estrella del servei social que pot fer la tecnologia, creant comunitat entre persones que viuen soles.
El perill de la gentrificació verda
Barcelona té 90 parcs que ocupen 27 km2 d’espai verd i de cara al 2030 s’ha previst guanyar un metre quadrat per habitant, és a dir, 44 noves hectàrees de natura urbana. La mala planificació d’aquests entorns pot crear especulació immobiliària o zones urbanes sense vida veïnal. Aquest és el cas del Parc Central del Poblenou i, en contraposició, com a exemple de parc ben connectat i amb vida veïnal integrada hi ha el Parc Central de Nou Barris.
