“Tinc família, amics i feina però… puc ser més feliç?”, i la resposta va ser afirmativa. És la reflexió que el periodista i exredactor de betevé, Sergi Unanue, va fer temps enrere per acabar convertint-se, a dia d’avui, en un autèntic nòmada digital. El 27 de juny del 2018 va decidir abandonar Barcelona i perseguir el seu somni: viatjar. Va carregar-se la motxilla a l’esquena per fer la volta al món sense avions i gastant el mínim possible.
Un periple que, ara per ara, no té data de caducitat perquè es planteja fer-lo el seu “modus vivendi”. Assegura que l’estabilitat, de moment, no li convenç i que prefereix viure constantment una aventura. “Cada dia que passa soc encara més feliç”, explica, i, per això, “cada cop veig més lluny una possible tornada o establir-me en una ciutat i començar una vida més normal”.
La vida d’un nòmada digital
Es considera un nòmada digital. Es mou per tot arreu i subsisteix perquè, gràcies a internet i les noves tecnologies, col·labora amb mitjans de comunicació a distància, com ara ‘Vilaweb’. A més, amb el sobrenom de Sergi Walliver, ha iniciat un projecte en què explica les seves peripècies a través de les xarxes socials. “Hi ha moltíssima gent que és nòmada digital, pràcticament pots pensar en qualsevol professió”, assegura Unanue.
No gasta més de 400 euros al mes
El Sergi no gasta més de 400 euros al mes: fa autoestop i, als països que visita, sol dormir en cases de locals. Afirma que desmarcar-se d’un model de visita turístic li permet conèixer molt millor un indret i el fet d’improvisar fa que “cada dia sigui absolutament diferent a l’anterior”. De fet, de vivències en té un bon grapat: ha creuat Europa a dit alçat, ha estat a bord del Transsiberià i ha acampat enmig de paratges idíl·lics.
Ha trepitjat una desena de països, entre aquests França, Alemanya, Rússia i la Xina. En preguntar-li pel seu preferit, el Sergi respon sense dubtar: Mongòlia. Les raons? Els paratges i la vida nòmada que porten bona part dels habitants. També perquè allà va anotar-se una gran experiència: va comprar un cavall per fer travesses. Ara ja fa unes setmanes que és al Vietnam i ha canviat els animals per una moto.
“He plorat més de felicitat que de tristesa”
Passats vuit mesos, torna a reflexionar: “El moment més bonic va ser a finals del 2018, perquè vaig caure en què era el primer any que havia plorat més de felicitat que de tristesa. Vaig adonar-me que estava fent el que realment volia fer: descobrir món”. El proper repte del Sergi és vendre’s la moto i fer-se tot Cambodja a peu però, sobretot, continuar dibuixant la persona que vol ser en el futur.
