A Gràcia han fet una troballa que ha deixat sorpresos tant els seus veïns com els d’Alella, al Maresme. Els activistes culturals Guillem Roma i Josep Maria Contel han descobert que les tres campanes que toquen les hores a Alella, des de l’any 1840, són les que hi havia al desaparegut palau del virrei Amat, a la zona de la plaça de la Virreina actual.

La gent de Gràcia desconeixíem què havia passat amb aquestes campanes
Josep Maria Contel, activista cultural de Gràcia
Em va sorprendre perquè a Alella tothom coneix la història de les campanes de les hores
Jordi Prats, arxiver de la parròquia de Sant Feliu d’Alella

De Lima, a Barcelona, fins a arribar a Alella

A Alella les campanes són ben conegudes, ja que són allà des de fa gairebé 200 anys i s’han convertit, juntament amb el campanar, en un símbol del poble. Les campanes les va fondre el 1772, a Lima, Joannes Espinosa i van arribar al Port de Barcelona amb vaixell, el 1775. Llavors es van muntar al rellotge del palau del virrei Amat, a Gràcia. Aquesta informació s’ha pogut comprovar gràcies al dietari del baró de Maldà.

Fragment del ‘Calaix de sastre’, dietari del baró de Maldà, en què parla de l’origen de les campanes

El 1782 va morir el virrei, i poc després també la virreina. En no tenir descendents, un dels seus nebots va decidir vendre’n les propietats. Va ser en aquest moment, quan finalment el palau de Gràcia va acabar desmantellat, que van perdre la pista a les campanes. Però Jordi Prats, arxiver de la parròquia de Sant Feliu d’Alella, ha pogut completar la història. Es van instal·lar al campanar el 1840, gràcies a un veí que treballava per al virrei.

Un resident d’Alella i administrador del virrei va portar cap aquí les campanes
Jordi Prats, arxiver de la parròquia de Sant Feliu d’Alella

Una altra curiositat és que les campanes van ser una donació al poble i, per tant, no pertanyen a la parròquia de Sant Feliu d’Alella, tot i que és on estan situades. Se les coneix com les campanes de les hores i van suposar un gran canvi per al dia a dia d’Alella, ja que en aquella època hi havia pagesos treballant al camp i era molt útil saber en quin moment de la jornada es trobaven.

Ara, gràcies a aquesta descoberta, els veïns de Gràcia han pogut completar la història del desaparegut palau, que començava on ara hi ha la parròquia de Sant Joan. Només en queda dempeus part del cos de la masoveria, a un edifici de les Germanes Dominiques de la Presentació, al carrer de Sant Lluís. Però ara, tot i que a uns kilòmetres de distància, estan contents que se’n conservin les tres campanes del rellotge.