Fer seure al banc dels acusats els màxims responsables de la Policia Nacional durant les càrregues de l’1 d’octubre a Barcelona. Aquest continua sent, tres anys després del referèndum, el principal objectiu de la investigació judicial que es va obrir arran de les denúncies interposades pels 300 ciutadans que van tenir lesions.
La investigació encara la recta final amb una seixantena d’agents de la policia espanyola investigats —l’any passat n’eren uns 50-. Ara bé, el jutge d’Instrucció número 7 de Barcelona, Francisco Miralles, ha rebutjat una petició molt important per a les acusacions: citar com a investigats els comandaments policials que van dirigir el dispositiu de l’1-O des de dies anteriors i van donar les ordres per intervenir. Es tracta, segons apunten, del cap de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP), José Miguel Ruiz Iguzquiza, —conegut dins el dispositiu policial amb el nom de Marte—, i dos comissaris de la Brigada d’Informació —els agents que anaven de paisà amb armilla groga—.
L’advocada d’Irídia Anaïs Franquesa —que exerceix d’acusació popular i també defensa alguns ferits— assegura que aquests tres comandaments són “qui van donar les ordres per començar la intervenció i aturar-la, però també durant els dies previs, quan es va establir on actuar i com actuar”. Prova d’això, diu, és la declaració que van fer davant el jutge els vuit inspectors en cap investigats que van dirigir l’operació a peu de terreny a les 27 escoles de la ciutat en les quals es va actuar.
“Van dir clarament que qui donava l’ordre d’intervenció era Marte i que qui donava l’ordre de finalització també era Marte. I Marte és el cap de la UIP”
, diu Franquesa, que ha afegit que el coordinador de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, i el secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, “molt probablement” seran testimonis en el judici, ja que el jutge d’instrucció també s’ha negat a citar-los com a investigats.
L’advocat de l’acusació popular, Àlex Solà, que representa Òmnium Cultural, insisteix en la importància de citar el cap de les UIP i els d’Informació: “Les UIP executaven el que Informació els deia. Per tant, si es vol investigar bé s’ha d’investigar el muscle i el cervell”, diu Solà.
Almenys dos recursos pendents a l’Audiència
Vista la negativa de l’instructor d’investigar el cap de la UIP i els responsables d’Informació, les acusacions van presentar un recurs d’apel·lació a l’Audiència de Barcelona, juntament amb la resta d’acusacions. Aquest, però, no és l’únic recurs que queda per resoldre, ja que la fiscalia va demanar investigar només sis policies nacionals i arxivar la major part de la causa perquè, segons el seu parer, l’actuació dels agents no va ser desproporcionada. El jutge d’Instrucció va rebutjar la petició del ministeri públic, però ara cal que també hi respongui l’Audiència.
Opacitat i falta de transparència dins la policia
Malgrat això, després de tres anys d’investigació, Franquesa fa un bon balanç de la instrucció. “És la primera vegada que hi ha un procediment en el qual hi ha més de 50 policies imputats. No podem parlar d’impunitat total”, assegura. Alhora, però, denuncia que ni la Policia Nacional, ni la fiscalia ni la Secretaria d’Estat de Seguretat han facilitat informació sobre el dispositiu, els agents que hi van intervenir ni la cadena de comandament.
“No pot ser que un cos policial, davant una actuació tan greu, actuï amb aquest hermetisme i amb aquesta manca absoluta de col·laboració”, exclama. Per Franquesa, la causa de l’1-O exemplifica que “no hi ha mecanismes eficients de rendició de comptes” dins dels cossos policials.
