El referèndum de l’1 d’octubre del 2017 s’ha convertit en una jornada que difícilment s’esborrarà de la memòria de milions de catalans. Mitja dècada després d’aquell dia agredolç, betevé recull el testimoni dels qui van viure-ho des de dins: una votant a l’IES Pau Claris i una membre de mesa a l’Escola Mediterrània, dos centres on va irrompre la Policia Nacional. Cinc anys més tard i veient el panorama polític, conclouen que senten “frustració” i “desgast”.
L’Institut Pau Claris, situat al passeig de Lluís Companys, va ser dels primers a rebre la visita de la Policia Nacional l’1-O. L’Esther Raya, votant d’aquell centre, va passar-hi tota la nit per evitar que el clausuressin com a punt de votació: “Era una festa, estàvem en germanor però expectants i intranquils per si s’hi presentava la policia”, explica Raya. I va ser de bon matí quan tot es va truncar perquè aleshores sí, s’hi va presentar la Policia Nacional per iniciar una crua actuació policial.
A l’Esther la irrupció del cos de seguretat espanyol la va agafar just a l’escala de l’Institut que donava accés a les urnes, on s’hi va viure un dels moments més durs de la jornada. “Ens vam asseure i sentíem crits de gent al pati de l’exterior. Vèiem a través de la porta com pegaven amb les defenses als caps d’algunes persones. Jo estava a l’escala esperant i gravant amb el telèfon mòbil”, relata. I afegeix: “Estàvem a punt per votar i de cop i volta tot es va capgirar”.
Van començar a treure gent de males maneres, amb puntades de peu i estirant cabells”
S’ho miraven sobtats i amb angoixa, esperant l’instant en què la Policia Nacional arribés on eren ells. Segons Raya, quan els agents van ser al peu de l’escala es va fer el silenci fins que els van donar l’ordre d’actuar. “Van començar a arrencar la gent asseguda a terra. De males maneres, amb puntades de peu, estirant els cabells i tirant motxilles”, recorda. A ella la van agafar i empènyer al peu de les escales, li van prendre el mòbil i li van propinar una bufetada.
“Ja no som tan innocents com la tardor del 2017”
L’Esther no ha recuperat el telèfon i tampoc sap res del policia que la va menystenir. El CNP va intentar que un jutge la imputés, com també a vuit votants més del Pau Claris, però la causa es va desestimar. Passats cinc anys, sent decepció amb la classe política: “Sensació de frustració i desgast, no s’ha avançat”. Ara bé, manté que, si es fes un altre referèndum, la gent hi seria de nou. “Ja sabem a què ens enfrontem, no som tan innocents com la tardor del 2017“, sentencia.
Qui també va viure un moment cru de càrregues policials és l’Esther Zamora, membre d’una mesa electoral a l’Escola Mediterrània de la Barceloneta. Ella, com l’anterior testimoni, també va plantar-se al centre el vespre anterior de manera espontània: “Molts vam dormir al gimnàs i és veritat que, a mesura que avançava la nit, l’ambient era de cada cop més tensió“, narra. De fet, fins i tot van rebre la visita d’una parella d’agents dels Mossos d’Esquadra.
Al matí l’Esther va alçar la mà quan es cercaven voluntaris per a les meses electorals però no hi va haver temps per votar. “Vam ser de les primeres escoles en rebre càrregues, a les 9:02 h“, lamenta. Segons Zamora, van sentir crits, van veure la Policia Nacional i van afanyar-se a plegar documents i guardar les urnes. “En vam amagar al bany, que era el lloc més proper, i els antiavalots no van trobar les que vam deixar camuflades a la cuina del menjador”, diu.
Hi havia molta violència no verbal, estaven fora de sí”
L’Esther fa memòria d’aquella jornada i recorda “molta violència no verbal” per part del cos de seguretat espanyol. Això sí, relata orgullosa que, tot i que van endur-se la majoria d’urnes, allà s’hi va seguir votant malgrat que les cues eren llarguíssimes: “La resposta del barri va ser brutal”. Ara, mitja dècada després de l’1-O, pensa que la política s’ha deslligat de tot aquell esforç ciutadà. Malgrat això, comparteix que, si hi hagués l’ocasió, s’hi tornaria a implicar.
