Segons treballadors de Parcs i Jardins,la primera setmana de febrer es van eliminar una seixantena de desmais o ‘Salix babylonica’ del Parc del Centre del Poblenou, un dels arbres majoritaris d’aquest espai dissenyat per Jean Nouvel i inaugurat el 2008. Fonts del consistori afirmen que els arbres estaven afectats per una plaga d’eruga perforadora que havia matat l’espècie i s’han hagut de talar perquè suposaven un risc per als usuaris.
De moment s’han retirat els arbres propers a la plaça de la Sardana però potser no en seran els últims. Segons fonts del Comitè d’Empresa de Parcs i Jardins, un informe de l’Ajuntament indica que caldrà talar tots els desmais que hi ha al parc -encara en queden uns 240- i després se substituiran per sòfores, una espècie caducifòlia que ja té més de 8.000 exemplars a Barcelona. Des de l’Ajuntament expliquen que “només s’actua si estan malalts o morts” i que els arbres ja talats es reposaran “tan aviat com sigui possible”. Per fer-ho, el districte de Sant Martí començarà a treballar amb els veïns “per decidir l’espècie amb la qual es farà la substitució”.
El president del Comitè d’Empresa de Parcs i Jardins, Pepe Ruiz, explica que ja van alertar el 2008 que el desmai no era una espècie adequada per a aquest territori. Es tracta d’un arbre de ribera que necessita molta aigua i aquest fet en dificulta l’adaptació i la supervivència a Barcelona. En un comunicat, els treballadors asseguren que l’elecció de l’arbrat es va fer sense seguir criteris professionals i alerten que el Parc del Centre del Poblenou s’ha convertit en un “bosc d’arbres malalts”. A més, els treballadors denuncien que no s’ha pogut fer un manteniment adequat de l’espai per manca de personal.
El president de l’Associació de Veïns del Poblenou, Salva Claros, critica que ningú no els va avisar sobre la tala i recorda que alguns experts ja van advertir que es tractava d’arbres de ribera que no s’adaptarien. Pels veïns aquest fet és un indicador que “hi ha moltes coses d’aquest parc que no funcionen des del principi. Un d’aquests desajustos és el mur que delimita el parc, que segons Claros no convida a apropar-s’hi i bloqueja la circulació mar-muntanya al barri: han posat en un lloc cèntric “una àrea que quasi és un desert”, denuncia.
