La sentència del procés ha condemnat per sedició nou dels 12 líders independentistes jutjats al Suprem. En canvi ha descartat el delicte de rebel·lió, del qual els acusava tant la fiscalia com l’acusació popular que exercia Vox. La interpretació sobre si va haver-hi o no violència i de quina manera es va exercir ha determinat que el Tribunal s’hagi decantat finalment per la sedició.
Violència “provada” però no suficient per a la rebel·lió
Per al Suprem, va haver-hi “indiscutibles episodis de violència” durant la tardor del 2017 i en dona per “provada l’existència de violència”. Però al mateix temps argumenta que “no és suficient la constatació” perquè es tradueixin en rebel·lió. Perquè ho sigui, la sentència diu que la violència havia de ser “instrumental, funcional, preordenada de forma directa, sense passos intermedis”. En canvi, per a a la sala, hi ha “una absoluta insuficiència” en els actes dels condemnats, tant en els previstos com en els que van dur a terme, per “imposar de fet l’efectiva independència territorial”.
Reconeix violència, però a aquesta li manca “funcionalitat” per “aconseguir la secessió”. I la prova és que només amb la publicació al BOE de l’aplicació de l’article 155 “en va haver-hi prou” perquè els processats “desistissin de l’aventura que havien emprés”. La sentència acusa, de fet, els processats de ser “conscients de la inviabilitat jurídica d’un referèndum d’autodeterminació” i d’utilitzar-lo com un “esquer per a la mobilització” d’uns “il·lusionats ciutadans”. I conclou que el que es qualifica com a “ensomni” o “artifici enganyós” no és suficient per a la rebel·lió perquè “el risc ha de ser real”.
L’1-O, un “aixecament tumultuari”
La “insignificància”, però, no és motiu per a la “total impunitat”, sentencia el Suprem. I per això considera que el comportament dels líders independentistes sí encaixa amb la sedició, ja que és constitutiu d’aquest delicte “mobilitzar a la ciutadania en un aixecament públic i tumultuari que, a més, impedeix l’aplicació de les lleis i obstaculitza el compliment de les decisions judicials”. Per als jutges del Suprem, això és el que va passar l’1 d’octubre.
Segons la sentència, l'”aixecament tumultuari” de l’1-O va ser “encoratjat pels acusats, entre moltes altres persones per convertir en paper mullat ―amb l’ús de vies de fet i força física― unes decisions judicials del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”. Per al Suprem, els condemnats són culpables de “supeditar […] l’acatament de la decisió d’un Tribunal […] a la voluntat d’una, deu, mil, milers o milions de persones”.
El 20-S “no va ser una concentració ciutadana per protestar”
Sobre els fets del 20 de setembre davant del Departament d’Economia, el Suprem assegura que no es va tractar només d’una “concentració ciutadana” i que la intervenció dels Jordis tenia també una intencionalitat. La sentència recull que “els líders associatius sabien […] que la Guàrdia Civil tenia l’obligació legal de traslladar els detinguts”, eren “plenament conscients”. Però “el que va motivar” la seva actuació va ser “demostrar a tota la societat, en ple i acreditat concert amb els responsables governamentals, que els Jutges i Magistrats que exercien la seva funció constitucional a Catalunya, havien perdut la capacitat per executar les resolucions”.
