L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha estat condemnada a 11 anys de presó i inhabilitació per exercir càrrecs públics per un delicte de sedició en la sentència del procés feta pública aquest dilluns pel Tribunal Suprem.
“La posició privilegiada” de Forcadell
L’escrit del tribunal destaca que “des de la seva posició privilegiada de presidenta del Parlament va fer possible la creació d’una legalitat paral·lela”, en relació amb l’aprovació de les lleis de desconnexió, que va desembocar en una sèrie de recursos i impugnacions per part del Govern espanyol al Tribunal Constitucional. Unes impugnacions que el Suprem explica que implicaven la suspensió immediata de les lleis recorregudes i, en canvi, Forcadell va desatendre i va obviar els requeriments del Constitucional. Aquesta actitud, diu el tribunal, va impedir el funcionament normal dels tribunals de justícia burlant els mandats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Constitucional. Com a conseqüència, el Suprem justifica la pena per sedició pel paper decisiu que diu que va tenir Forcadell en la creació d’una normativa nova que va servir de referència il·lusòria per a la ciutadania que havia de ser mobilitzada com a instrument de pressió del govern de l’Estat”.
Extralimitació de funcions
El Tribunal Suprem també apunta en l’escrit que Forcadell es va extralimitar en les seves funcions com a presidenta del Parlament de Catalunya. El text diu que “Forcadell va projectar la seva activitat pública més enllà de l’àmbit parlamentari, donant suport al govern en les declaracions sobre la preparació del referèndum i a les entitats de l’ANC i Òmnium Cultural en les mobilitzacions que van propiciar”. I destaca que “va desbordar els contorns de la posició institucional que ostentava i va trencar el deure de la neutralitat inherent a la mateixa”.
D’altra banda, la sentència del procés posa en relleu que “Forcadell va promoure, organitzar i protagonitzar actuacions multitudinàries que van entorpir l’actuació judicial i que van causar forts enfrontaments entre els ciutadans i els membre dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat”. I afegeix que “la celebració del referèndum, malgrat la prohibició, i la posterior declaració d’independència van culminar un procés del tipus penal que preveu la sedició”.
