La periodista Anna Teixidor ha escrit el llibre ‘Sense por de morir. Els silencis del 17-A’, un relat sobre els atemptats del 17 d’agost que parla de la radicalització dels joves residents a Ripoll, de la implicació de l’imam Abdelbaki es-Satty a l’hora de canalitzar les frustracions d’aquell grup d’adolescents i de la preparació dels atacs, que van provocar 16 morts i més d’un centenar de ferits. “Volia entendre l’evolució ideològica, que parteix d’un accent rigorista fins a arribar al fanatisme de cometre una acció violenta”, diu Teixidor.
La radicalització
Com es van acabar convertint en terroristes els “mujahidins de Ripoll”? Aquesta és la primera pregunta que es planteja la periodista, després d’haver llegit tot el sumari del cas i d’haver fet més d’un centenar d’entrevistes al Marroc, a Bèlgica i a diversos indrets de l’estat. Segons Teixidor, a finals del 2014 ja consumien propaganda gihadista i estaven interessats pel que passava a Síria i a l’Iraq. Ara bé, l’arribada de l’imam Abdelbaki es-Satty va ser clau, segons Teixidor, perquè “va canalitzar totes les frustracions que podien sentir ells cap al projecte extremista i totalitari”.
Ara bé, per què ningú del seu entorn no va adonar-se’n? Teixidor explica que els joves vivien a Ripoll amb “perfil baix”. És a dir, que no sortien de festa ni amb noies, cosa que “els seus pares veien positiu” perquè per a ells “portar una vida rigorista era el camí correcte”. Per això, “en cap moment” van ser conscients que els seus fills preparaven atemptats o tenien capacitat o voluntat de fer-ho. Als únics a qui van “saltar les alarmes” van ser un grup de companys a qui “no encaixaven coses” dels seus amics i van demanar als seus pares marxar de Ripoll. L’alerta però no la van donar mai perquè, segons Teixidor, “no van trobar els canals per vehicular les denúncies”.
El paper de l’imam
Tot plegat va anar aplanant el camí de l’imam Abdelbaki es-Satty, que va aconseguir inocular als joves el missatge extremista. Teixidor el descriu com “un impostor” perquè “sempre feia un doble joc”, fins i tot en les relacions familiars. “És un personatge fosc, polièdric… En realitat té dues cares”, explica la periodista. Teixidor va visitar la seva dona al Marroc, cosa que explica en el llibre.
Les connexions internacionals
Una de les grans incògnites dels atemptats és si la suposada cèl·lula gihadista que va atemptar a Barcelona va tenir connexions internacionals, és a dir si els ideòlegs dels atacs són al nord d’Europa o a Síria. De fet, segons Teixidor, Es-Satty va viatjar a Bèlgica el març del 2017 —uns mesos abans de l’atropellament massiu a la Rambla—, moment en què la preparació dels atemptats es va accelerar. A més, cinc dies abans dels fets del 17 d’agost, els joves adolescents van anar a París a fer un reportatge fotogràfic de la Torre Eiffel.
La investigació judicial no ha pogut aclarir les possibles connexions i per això Teixidor espera que “en un futur” surti més informació sobre el cas que va sacsejar Barcelona fa tres anys.
