Al Parc Natural de Collserola hi ha una població de senglars que pot superar el miler d’exemplars, segons dades del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu comportament és divers. N’hi ha que es queden amagats al bosc i no en surten. D’altres s’acosten a les ciutats de l’àrea metropolitana a buscar menjar. Normalment ho fan de nit. Són esquerps i prefereixen no establir cap contacte amb els humans. Entren a les ciutats, furguen entre les escombraries i, fins i tot, es mengen el pinso de les colònies de gats que hi ha al carrer. Entre aquest grup, hi ha un percentatge indeterminat que s’ha acostumat a la presència humana i hi interacciona quan els alimenten. Es tracta d’una actitud que, lluny de beneficiar-los, resulta perillosa per a la salut de totes dues espècies, la humana i la porcina.
Jorge López Olvera és investigador i professor titular del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha realitzat estudis de recerca sobre la prevalença de patògens en porcs salvatges. Afirma que “un de cada tres senglars és portador d’un virus que pot causar malalties a les persones”. Es refereix al virus de l’hepatitis E. I puntualitza que els senglars no són els culpables directes d’aquesta situació. Compleixen una funció important dins dels ecosistemes. És al penetrar a l’entorn urbà quan s’infecten i poden escampar la malaltia a través de les femtes i l’orina.
No se’ls ha de donar de menjar
López Olvera explica que és habitual veure veïns i veïnes donant-los menjar. En fer-ho, els conviden a tornar i a interaccionar amb les persones perquè les relacionen amb l’aliment. “El porc senglar habituat, per culpa majoritàriament del comportament humà, és responsable de la major font de conflictes i de riscos. Tant sanitaris com d’agressió directa”, afirma. La infecció es produeix principalment a partir de les femtes i l’orina que deixen al carrer, a la voravia i fins i tot en parcs i jardins. Aquesta situació, segons l’acadèmic, està descrita en articles científics i malgrat que sigui una via de contagi “minoritària en altres situacions epidemiològiques” en l’entorn urbà de Barcelona “guanya importància”.
Però l’hepatitis E no és l’única malaltia que poden encomanar.
El senglar, una espècie reservori de diversos patògens
Les zoonosis són malalties infeccioses que es poden transmetre en dues direccions. De l’humà a l’animal i de retruc, de l’animal a l’humà. És el cas de l’hepatitis E. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, l’OMS, és mortal en un 3,3 % dels casos. Entre els senglars de l’àrea metropolitana, la infecció “assoleix prevalences de fins al 30 % i, en determinats nuclis, fins al 50%”, afirma el Dr. López Olvera.
Però el porc salvatge és reservori d’altres patògens com ara el virus de la grip A i bacteris dels gèneres Campylobacter i l’Enterobacter. Els Enterobacter són resistents al tractament amb antibiòtic. L’investigador del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB alerta que no s’està fent prou per evitar el risc de contagi.
Els científics demanen sistemes de control continus de la fauna salvatge
Amb l’objectiu de minimitzar el risc en la transmissió de malalties, els experts demanen un monitoratge constant de determinades espècies reservori, entre les quals hi ha els senglars. Això significa que cal fer anàlisis contínues de la càrrega vírica o d’altres patògens que contenen per saber “quines malalties estan circulant”. Posteriorment, “un cop saps quines malalties tens, pots tractar d’identificar els possibles punts de contacte i, per tant, de transmissió”. Una vegada es tenen aquestes dades, s’activen les mesures de gestió preventives. En el cas dels porcs salvatges, la principal és la d’evitar el contacte.
L’acadèmic de la UAB reitera que cal explicar bé que la interacció suposa un risc, no només d’agressió sinó també sanitari”. Demana un control de les fonts d’alimentació en els nuclis urbans per “separar el cicle epidemiològic salvatge del cicle epidemiològic humà”. Però per assolir l’objectiu, una vegada més, cal el suport i la conscienciació de la ciutadania. “No hi ha canvis que es puguin fer a través de la gestió o de la intervenció de l’administració si no hi participa la ciutadania. De la mateixa manera que amb la crisi del coronavirus. Tots som responsables de mantenir la distància de seguretat, de dur mascaretes, de respectar els confinaments”. I reitera que “tot plegat forma part del deure individual de cada ciutadà i del conjunt de la societat evitar que el porc senglar s’acostumi al medi urbà per reduir el risc de transmissió epidemiològica”. I conclou que “nosaltres com a tècnics, com a científics, podem emetre l’alerta, però cal que la societat respongui conseqüentment a la informació que donem”.
