L’agressivitat dels senglars envers les persones preocupa i molt els veïns dels barris de muntanya. En els últims mesos han tingut diversos conflictes amb aquests animals. Potser el cas més flagrant és el de la María Belén, una veïna de 85 anys de Vallvidrera, a qui un senglar va mossegar a l’estiu i va necessitar un mes i mig de cures. La María Belén mai no havia tingut por dels senglars. Tenia sempre la porta oberta, les bèsties entraven al pati de casa seva i a ella li era igual perquè hi estava acostumada. Però des de l’agost, la sensació en veure aquests animals ha canviat totalment. Anava a sortir de casa i li va caure el bastó. En recollir-lo, un senglar se li va llençar a sobre i va mossegar-li el braç.
D’això fa ja cinc mesos i des de llavors aquesta veïna de Vallvidrera gairebé no surt de casa per por que la tornin a mossegar i, si ho fa, és acompanyada. Assegura que l’actitud dels senglars ara és diferent i que casa seva s’ha convertit en una presó perquè els senglars la rodegen cada dia: “Ara tinc por, no surto encara que em paguin perquè no estic disposada que em tornin a mossegar”, assegura.
L’actitud dels senglars és més agressiva
Segons explica Jaume Badia, biòleg de fauna salvatge de la Universitat de Barcelona, “abans els senglars ens identificaven més com una amenaça i ara ens identifiquen més com una font d’aliment”. I afegeix: “Al final no deixen de ser animals salvatges i, si interpreten que amb una petita agressió poden aconseguir aliment, doncs actuaran així”.
La mossegada d’un senglar no és un cas aïllat
Segons els veïns, aquest cas no és aïllat. L’Associació de Veïns Mont d’Orsà de Vallvidrera creu que el problema principal que tenen ara amb el senglars és l’agressivitat que tenen aquests animals des de fa uns mesos: “Han canviat la seva actitud, no s’espanten i, al revés, ataquen“.
Unes declaracions que van en la línia d’en José Cervera, un veí que viu al costat del pantà de Vallvidrera i que també explica que se sent amenaçat: “Quan baixo amb el pa d’aquí del forn de Vallvidrera m’ataquen i ningú no fa cas. Jo estic fart de dir-ho i és una vergonya, i diuen que no es pot caçar“. El José fa referència a les batudes de senglars, que a Barcelona estan prohibides. De fet, ell és caçador i va participar fa pocs dies en una batuda a la part del Parc de Collserola que pertany a Sant Just Desvern.
Com reduir la presència de senglars?
En les últimes setmanes l’Ajuntament de Barcelona ha instal·lat a Vallvidrera 26 papereres amb barret i anclatge perquè no es puguin bolcar. També han renovat els anclatges dels contenidors amb l’objectiu de dificultar l’accés al menjar d’aquests animals en zona urbana. A més, el consistori fa campanyes de conscienciació perquè els ciutadans no alimentin aquests mamífers. En altres municipis que conformen el Parc Natural de Collserola s’hi fan batudes per reduir-ne la població però al de Barcelona no hi estan permeses. El que sí que s’hi fan són captures puntuals.
“Segons s’ha demostrat en diversos estudis, el més efectiu per reduir la població de senglars és la caça selectiva d’individus joves. De fet, la caça indiscriminada pot tenir efectes negatius per la reducció” explica Badia. La caça, però, ha d’anar acompanyada de campanyes de conscienciació ciutadana, mesures per impedir l’accés a la brossa o als conreus i molt important: “Continuar amb la investigació, perquè s’està veient que hi ha opcions anticonceptives que fan que els senglars es reprodueixin menys“.
