El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha explicat aquest dimecres a la tarda que el seu departament vol reforçar la mediació per substituir les intervencions d’ordre públic en els desnonaments. Sàmper ha explicat que aquesta estratègia ja es duu a terme però que es vol fomentar encara més. De fet, aquesta és una petició que ja feia el sindicat dels Mossos d’Esquadra SAP-FEPOL fa unes setmanes.
El conseller ha explicat –en una compareixença al Parlament– que la mediació ha de servir per “esvair incerteses i ajudar en allò que sigui possible” fent també de facilitadors entre les persones concentrades en suport als desnonats, els ajuntaments, la policia i la comitiva judicial.
Ara bé, Sàmper ha puntualitzat que si bé la tendència ha de ser substituir el més aviat possible les intervencions d’ordre públic per la mediació, això no vol dir que les intervencions d’ordre públic desapareguin completament. “Hem de trobar un equilibri“, ha dit, i aquest ha de passar per preservar el dret a l’habitatge i a la manifestació en la mateixa mesura que es preserva la integritat física de les persones i la propietat privada.
Desnonaments sense incidents
Tot i això, Sàmper ha defensat que la majoria de desnonaments es produeixen sense incidents. De fet, la compareixença d’aquest dimecres s’ha dut a terme per la pregunta feta per l’oposició en relació amb dos desallotjaments polèmics a Barcelona: el de la Casa Buenos Aires i el del carrer Mühlberg, al Carmel.
En aquests dos casos el conseller ha reconegut que la intervenció dels Mossos va ser “probablement desmesurada”. De fet, el conseller ha defensat que les dues intervencions representen el 0,27% de les que s’han fet en els 716 desnonaments executats entre setembre i novembre d’aquest any.
Tres línies d’actuació
Miquel Sàmper també ha explicat que en els tres mesos que fa que és al càrrec ha potenciat tres línies d’actuació. La primera ha estat formalitzar la petició perquè el departament d’Interior s’integri en el protocol d’execució de diligències de llançaments, tant en l’àmbit de Barcelona ciutat com de Catalunya, que es va signar el 2013. “No seria coherent que en la mesura en què els cossos de seguretat acaben tenint un paper rellevant en els desnonaments, Interior no estigui present en aquests protocols”, ha dit.
Considera que així els Mossos d’Esquadra podrien tenir accés a la informació de cada desnonament molt abans que el jutge en demani la intervenció i això els permetria actuar de manera més coordinada amb els ens locals i els serveis socials.
Sense “coordinació, una resposta absurda”
En aquest sentit, Sàmper ha explicat que el cas del desallotjament de la Casa Buenos Aires va provocar una “situació surrealista”. L’immoble estava ocupat per moviments socials del barri i l’Ajuntament ja havia iniciat els tràmits per expropiar-lo. En canvi, el desallotjament es va produir igualment i ara l’espai està en desús. “Una manca de coordinació genera una resposta absurda”, ha dit Sàmper en relació amb aquest desallotjament en el qual ha assegurat que hi va intentar intervenir “segurament més enllà del que hauria hagut d’intervenir”, però que no se’n va sortir.
Les segona línia d’actuació de les quals ha parlat Sàmper passa per encarregar un informe anual sobre els desnonaments, que seria presentat públicament. La tercera consisteix a crear una taula de treball amb entitats socials, grups de defensa de drets humans, col·legis professionals, partits polítics amb representació al Parlament i el Departament d’Interior. L’objectiu d’aquesta taula seria socialitzar les actuacions que es fan davant d’un desnonament, compartir coneixements i buscar millores.
