El Departament de Salut està implantant un model que es coneix com a hospitalització domiciliària. Es tracta d’atendre els pacients menys greus en el seu àmbit de confort i sense que hagin d’estar ingressats gaire temps fora de casa. Una aposta que ara el Departament vol ampliar i que pot beneficiar, per exemple, col·lectius vulnerables com el de les persones grans que viuen soles. A principis d’abril, durant el pic de la pandèmia del coronavirus, els llits a domicili es van triplicar amb uns 1.600, entre pacients amb covid-19 i amb altres patologies. L’abril del 2019, els ingressos domiciliaris van augmentar fins al 13%.
Les visites mèdiques al menjador de casa comencen a ser més habituals. L’Óscar no ha hagut de moure’s de casa perquè el metge internista l’ausculti, ni tampoc per repassar amb la infermera de l’Hospital Clínic el tractament que han seguit els darrers dies. És una alternativa a l’ingrés convencional quan el pacient ja no necessita tota la infraestructura hospitalària. Des de Salut, fa temps que estudien aquesta fórmula per treure pressió als centres sanitaris.
La directora de l’Àrea Assistencial del CatSalut, Xènia Acebes, afirma que és una alternativa “molt eficient” i que “no és el mateix haver de muntar un llit en un hospital on tens problemes d’espai, que atendre una persona a casa seva”.
La saturació dels hospitals durant el pic de la pandèmia del coronavirus, en certa manera, ha accelerat aquesta aposta de Salut d’incrementar l’hospitalització domiciliària. De fet, preveu fer-ne 9.000 més en tres anys. Per decidir qui s’hi pot acollir, hi ha una sèrie de criteris d’inclusió, com que el pacient vulgui optar per aquesta modalitat, i d’exclusió, com viure sol o trobar-se en situació de vulnerabilitat social.
Amb aquesta modalitat alternativa es vol escurçar l’ingrés al centre sanitari, per exemple, després d’una operació, o bé substituir-lo, és a dir, s’ingressa el pacient a casa directament des de les urgències o un altre servei hospitalari com l’atenció primària.
