La incidència del coronavirus al continent africà està molt per sota de la d’Europa. S’hi han registrat molts menys casos positius i moltes menys defuncions. La periodista Anna Veciana se centra en la situació d’Uganda, un bon exemple d’aquesta gran diferència amb el que passa a casa nostra.
Uganda, amb 43 milions d’habitants (una població molt similar a la de l’estat espanyol), només ha registrat 40.055 casos positius i 328 morts com a conseqüència de la covid-19. Hi ha “diverses teories” sobre aquestes sorprenents xifres, segons Òscar Plans, que treballa al sector hoteler de Kampala, la capital del país, des de fa tres anys.
Hi ha diverses teories per explicar la baixa incidència de la covid-19: la mitjana d’edat que és de 16 anys, la vida als carrers o que la població tingui unes defenses més fortes.
Les possibles explicacions
La primera de les teories es basa en “la mitjana d’edat del país, que és de 16 anys, amb molt poca població gran i molts nens”, ha explicat Plans a ‘reset’. Una altra explicació podria ser que “hi ha molta vida a fora, als carrers“, la qual cosa dificultaria els contagis. I encara una tercera: “Aquí tenim malària, Ebola i altres malalties“, subratlla, la qual cosa podria fer que “la població tingués unes defenses més fortes i més preparades per combatre el coronavirus”.
El transport públic
A l’Àfrica, són habituals i difícils d’evitar les aglomeracions de gent, especialment al transport públic. L’Òscar Plans explica que es tracta de “minibusos comunitaris” que ara, “en comptes d’anar plens a vessar, ara van al 50 %“. També hi ha “mototaxis” que, si bé poden funcionar, “han prohibit l’ús del casc, tret que sigui el teu propi” pel perill de contagi del coronavirus.
Comerços i mercats
Un altre dels indrets en què resulta difícil mantenir les distàncies és als nombrosos mercats que hi ha a Kampala. “A les botigues i al transport públic has de dur mascareta i rentar-te les mans“, diu l’Òscar, que afegeix que als centres comercials et prenen la temperatura a l’entrar.
Hi ha molta gent que viu del que cuina o fabrica manualment i que després ho venen en paradetes. Quan va començar la desescalada, els van permetre tornar-les a muntar, però no els deixaven viatjar. De manera que, segons Plans, “durant un mes, la gent dormia a la seva paradeta“.
La caça furtiva d’animals més grans, com lleons i elefants, està més controlada, però cada vegada hi ha més caça furtiva d’antílops, búfals o hipopòtams en parcs menys coneguts.
Augmenta la caça furtiva
Plans també ha explicat que “el tràfic d’animals s’ha incrementat” i ha posat com a exemple “les escames del pangolí”. Pel que fa a la caça furtiva, s’ha “controlat” la dels animals més grans, com lleons o elefants. Mentre que, en canvi, “cada vegada hi ha més” caça furtiva “d’antílops, búfals o hipopòtams“, per exemple, en els “parcs menys coneguts”.
Segons l’Òscar, això s’explica perquè “molta gent ha perdut la feina o està guanyant menys diners i estan desesperats“. Molts d’ells, per poder sobreviure, “van al parc, maten un animal i en venen la carn“.
