Cada cop hi ha més casos de presència de la rata coneguda com a negra o de muntanya i, científicament, com a “Rattus rattus”. Són rates més grans que les grises o de claveguera, que han conviscut amb nosaltres sempre. “Tenen una forma més rodona, com els esquirols, i una cua més llarga. Són més maques“, explica Albert Carcereny, de l’empresa de control de plagues Urban Pestis.
Per als experts ha estat una sorpresa la reaparició d’aquesta espècie, ja que aquest tipus de rata va desaparèixer de les ciutats fa tant de temps que no comptaven que tornés a fer acte de presència. Van ser desplaçades a zones agrícoles i muntanyenques per la rata gris, que va arribar a la península fa 200 anys i s’hi va adaptar molt millor que la seves companyes.
La raó de l’augment de la rata negra pot ser la renaturalització de la ciutat
La clau del creixement, de nou, de la rata negra a l’àmbit urbà és la renaturalització de ciutats com Barcelona. “Les rates negres fan els nius a parcs, a zones verdes, a les capçades dels arbres, inclús a zones interiors com falsos sostres. Molt excepcionalment es veuen a les clavegueres, a diferència de la rata gris, que sí que hi viu. Crear més verd urbà aporta molts beneficis però també té aquest inconvenient”, afegeix Andreu García, vicepresident i portaveu de l’Associació Catalana d’Empreses de Salut Ambiental (ADEPAP). També apunten que la sequera i la major presència d’humans als parcs després de la covid hi pot haver influït.
És el cas dels Jardins de Paula Montal i els dels Tres Tombs, que s’han hagut de tancar completament o parcial mentre s’hi duen a terme tasques de desratització, uns treballs que aquesta rata negra fa més complicats que no pas les de clavegueram de tota la vida a la ciutat. “La rata negra té una neofòbia —por a les coses noves— molt més aguditzada que la rata grisa. Això fa que calgui més temps perquè confiï en els esquers, hi entri i mengi”, assegura Andreu García.
La rata grisa continua sent la predominant
Ara bé, si preguntem a aquests dos experts si hi ha més rates negres que grises, la resposta és taxativa: tot i que difícilment podrem fer-ne un cens, la rata grisa continua sent la predominant. I en una batalla entre les dues, guanyaria la grisa, més forta i més depredadora. Ens pot enganyar, en canvi, el fet que la rata negra és més visible perquè viu en zones verdes i parcs on anem sovint i la rata grisa és més sota terra. Per als experts, a més, ara és més fàcil identificar-les. “Ens hem format més en rata negra perquè potser abans en vèiem i no la identificàvem, tampoc hi comptàvem, a la ciutat”, diu García, d’ADEPAP.
Els experts asseguren que l’eliminació total d’aquest tipus d’animal és pràcticament impossible, que les feines són sobretot per controlar-ne la població, i fan una crida a la millor via per prevenir les plagues: ser molt curosos quan mengem als parcs i jardins i no deixar restes. “Són animals comensals, s’alimenten del que deixem”, apunta García.
