A més de la fisonomia de la Rambla, la reforma, proposada aquest divendres, també vol canviar la personalitat d’aquest eix i donar-li rellevància cultural. L’avantprojecte inclou diverses mesures per fer-ho possible, com ara, per exemple, protegir el patrimoni del passeig, instal·lar punts d’informació i venda connectats amb diferents equipaments de la zona com ara el MACBA, la Filmoteca o el Liceu, i crear la Rambla dels museus amb l’objectiu de visibilitzar els seus espais expositius. També es vol impulsar un pla estratègic entre agents privats i administracions per fomentar la qualitat gastronòmica dels establiments que operen al carrer més emblemàtic de la ciutat.
El projecte també vol lluitar contra la gentrificació amb una sèrie de propostes per limitar la incidència del turisme i aconseguir que sigui un passeig per als barcelonins. Per això, volen reduir les activitats econòmiques que s’hi fan. A més, plantegen coordinar una nova regulació horària dels comerços i dissenyar un altre pla d’usos. L’objectiu principal és que les necessitats veïnals i les vinculades amb l’oci i el turisme puguin conviure.
De fet, establiran noves mesures per gestionar la pressió turística. Articularan un monitoratge permanent per obtenir dades que permetin fer un seguiment de l’ús que es fa de l’espai públic, també reduiran l’activitat dels guies turístics i desenvoluparan una nova senyalització per millorar la mobilitat per la Rambla.
La Rambla: de torrent a passeig emblemàtic
La Rambla neix alhora que Barcelona agafa forma. Pren el nom de la paraula àrab “rámla”, que vol dir “areny, sorral”. Per tant, va començar sent un torrent sec, per on passava aigua quan plovia, però a mitjans del segle XIX es va convertir en el passeig més emblemàtic de la ciutat i en testimoni de fets històrics significatius com l’inici de la Guerra Mundial o els bombardejos de Barcelona. L’activitat cultural de la Rambla ha conviscut amb la comercial, tot i que sempre envoltada de polèmica.
Els antics ocellaires formen part de la Rambla des de 1855, però fa anys que estan en el punt de mira de l’Ajuntament. Els va obligar a reconvertir els negocis fa quatre anys i ara vol que desapareguin definitivament. L’altra polèmica que encara s’arrossega és la de les estàtues humanes de la Rambla, que el 2012 es van traslladar a la part baixa d’aquest eix contra la seva voluntat. L’altre conflicte històric de la Rambla és la gentrificació. Des de finals dels 90 és un pol d’atracció turística d’àmbit mundial i els veïns no ho veuen amb bons ulls.
Però la tragèdia que més ha marcat el dia a dia de la Rambla ha estat l’atemptat que va tenir lloc el 17 d’agost, quan una furgoneta va recórrer el primer tram d’aquest passeig fins al mosaic de Joan Miró.
