La prolongació de l’estat d’alarma fins a finals d’abril allunya l’horitzó del desconfinament i obliga els ciutadans a carregar-se de paciència. Alguns ja s’ho veien a venir i d’altres s’angoixen per la incertesa de no saber quan tornarem a recuperar la normalitat després de la crisi del coronavirus.

“El pitjor de tot és que no sabem quan acabarà, aquesta és l’angoixa que jo tinc” explica una veïna de Ciutat Vella. Una altra apunta el pronòstic de la seva família: “A casa ja enteníem que això s’allargaria, com a mínim, dos mesos”. Altres, en canvi, no discuteixen la durada de l’estat d’alarma, sinó les condicions imposades pel Govern espanyol. Així, una altra veïna de la zona considera que les mesures s’han de relaxar perquè “hi ha massa paralització de tot”, i destaca que “les coses haurien de ser una mica més raonables.”

Quan es tanca la tercera setmana de confinament, també hi ha qui troba en la feina (essencial) un petit respir. L’Erica és repartidora i valora poder sortir al carrer: “Sort que tenim algunes hores per estar fora de casa, sinó tot el temps a casa és força dur, difícil i gairebé una bogeria.” Per ella, com per altres professionals, aquests dies la feina també és més fàcil: sempre troba a casa aquells que esperen els paquets.