Mentre la major part de la població estava totalment confinada per la crisi del coronavirus, alguns serveis públics van continuar funcionant. De fet, ho han fet més que mai davant l’emergència sanitària, social i econòmica. Hem parlat amb el cap d’Unitat dels Bombers de Barcelona, Antonio Cabeza; el sergent de la Unitat Territorial de Ciutat Vella de la Guàrdia Urbana, Josep Martínez Carrión, i amb Adrià Calvo, periodista de betevé.
La tasca dels Bombers a les residències
Un cop decretat l’estat d’alarma, els Bombers de Barcelona van dedicar els primers dies a dissenyar els protocols d’autoprotecció perquè sabien que la seva tasca se centraria a desinfectar recintes, sobretot les residències de gent gran de la ciutat. Antonio Cabeza, que és cap d’unitat, explica que netejaven les habitacions fins a l’últim detall com els poms de les portes i els calaixos. També van segregar la gent gran per evitar més contagis entre els que tenien símptomes del coronavirus i els que no. “No teníem pressa perquè en el detall estava l’èxit”, explica Cabeza.
Cabeza també relata que van trobar persones molt malaltes o fins i tot mortes. “Això impacta però al final en el col·lectiu de residències és normal”, diu. Dels dies de la pandèmia, Cabeza destaca la “buidor” de la ciutat. “No ens calia ni posar les sirenes”, diu.
La Urbana, a prop dels comerços
Davant la davallada de la delinqüència, la tasca de la Guàrdia Urbana s’ha centrat, segons el sergent de la Unitat Territorial de Ciutat Vella Josep Martínez Carrión, en l’assistència social, és a dir, en “estar amb la gent i informar-los”, sobretot els turistes i les persones sense llar que “van ser les últimes a abandonar la ciutat”. La policia també va donar suport als establiments oberts, com les farmàcies i els supermercats, ja que a l’hora de tancar hi havia poca gent als carrers.
Carrión també ha destacat que la ciutat estava molt buida durant el confinament total i que personalment va tenir molta por d’infectar els seus familiars. Té experiència a la Urbana des del 1985 i mai havia viscut aquesta situació. El sergent però treu conclusions positives de la pandèmia. “Això ha fortificat molt les relacions de convivència. I això ens canviarà el tarannà de la ciutat“, assegura.
L’experiència d’un periodista de betevé
Al costat dels serveis de seguretat i emergències, betevé tampoc no s’ha aturat per explicar la pandèmia. La situació sanitària però va obligar a dividir la redacció, de manera que alguns treballadors han fet teletreball i altres han treballat de forma presencial. Un d’ells és Adrià Calvo, redactor del servei d’informatius, que també destaca la buidor de la ciutat durant el confinament. “Va ser sorprenent veure els primers dies la Boqueria completament buida”, relata, per exemple.
Reconeix que ser servei presencial l’ha exposat a un major risc de contagi, però a l’hora admet que li va anar bé sortir de casa i veure i parlar amb altres persones. Pel que fa la seva experiència professional, Calvo remarca la dificultat d’explicar la pandèmia, desconeguda per a tothom. “Hem passat d’intentar explicar veritats a explicar que fins i tot les autoritats no tenien clar com gestionar aquesta crisi”, diu.
[vc_section][vc_row][vc_column][vc_text_separator title=”Més testimonis de la covid-19″ color=”black”][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”661196″ btv_term_id=””][/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”661758″ btv_term_id=””][/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”666879″ btv_term_id=””][/vc_column_inner][/vc_row_inner][/vc_column][/vc_row][/vc_section][vc_row][vc_column][vc_separator color=”black”][/vc_column][/vc_row]
