La pandèmia de coronavirus ha impactat negativament en molts aspectes de la vida quotidiana de bona part dels ciutadans. Pagar les factures de la llum, el gas o l’aigua s’ha convertit en una tasca impossible per a gairebé un deu per cent de la població. El nombre de barcelonins que pateixen pobresa energètica s’ha vist fortament incrementat durant la crisi sanitària.
Conseqüències físiques però també emocionals
El fet de no estar al dia amb les factures provoca angoixa a bona part dels afectats, viuen amb neguit el fet de poder-se quedar sense els subministraments bàsics. “Algunes famílies disposaven de feines precàries però que els servien per anar tirant, almenys per anar pagant les factures. Ara la situació ha canviat, molts han perdut la feina o estan en processos d’ERTO i no poden pagar”, ha explicat a betevé Josep Babot de l’Aliança contra la Pobresa Energètica.
I és que, tot i que la llei catalana 24/2015 protegeix les persones declarades en situació de vulnerabilitat, evitant els talls del subministrament, ara per ara el deute de les factures impagades s’acumula. Aquest fet empeny moltes famílies a rebaixar el seu consum per adaptar-se a la situació actual.
De fet, un informe sobre la rehabilitació energètica a Espanya revela que el 8 % de les llars catalanes passaran fred aquest hivern, ja que tindran una temperatura inferior a 17 graus i un 41 % la mantindran entre 18 i 19, per sota de la recomanació mínima de 20 graus.
“Les subministradores haurien de pagar els deutes”
Algunes entitats com l’Aliança contra la Pobresa Energètica fa temps que demanen que siguin les empreses subministradores les que es facin càrrec dels deutes acumulats per les famílies vulnerables. “Tenen una responsabilitat ineludible en la pobresa energètica. No volem que aquests imports es cobreixin amb diners públics sinó que siguin les companyies, que sempre anuncien beneficis multimilionaris les que es facin càrrec de les factures impagades amb els seus beneficis”, ha declarat Josep Babot.
Un parc d’habitatge envellit
Barcelona disposa, ara per ara, d’un parc d’habitatges força envellit que, en nombroses ocasions, no compleix els estàndards d’aïllaments tèrmics. Algunes entitats alerten que aquest fet agreujarà encara més la situació.
