“Tenir habitatge consolida la resta de drets humans”. És una afirmació de Judith Cobacho, la coordinadora del Servei d’Intervenció en situacions de Pèrdua de l’Habitatge i Ocupacions (SIPHO), més conegut com la unitat antidesnonaments de l’Ajuntament de Barcelona. Ara per ara, en formen part 16 tècniques municipals, que acompanyen prop de 2.000 famílies cada any. Actuen quan el llançament ja està programat, per tant, en un moment molt delicat del procés, quan la família està a punt de perdre l’habitatge.
Per això, Cobacho assegura: “En l’acte de desnonament hi ha una certa violència estructural, perquè la propietat està molt ben representada i la família està sola”. La seva feina consisteix a acompanyar-la i fer un últim intent de mediació. Parlen amb els representants de la propietat i expliquen la situació de vulnerabilitat en què es troba la família a la comitiva judicial. Afirmen que en el 90 % dels casos aconsegueix aturar, temporalment, el desnonament. És el cas, per exemple, del que va tenir lloc dijous passat al carrer de Radas, al Poble-sec. Si no és així, busquen la manera de reallotjar la família i que no es quedi al carrer.
Les xifres
Al llarg dels anys, el SIPHO, ha atès 10.000 unitats familiars. Segons dades de l’Ajuntament, durant el 2019 va atendre prop de 6.400 persones, de les quals el 30 % eren menors d’edat. Malauradament, la pandèmia està fent créixer les dades i entre el 14 de setembre i el 23 d’octubre ha tingut coneixement de més de 400 ordres judicials i ha acompanyat 1.200 persones vulnerables.
Prevenir per no arribar al desnonament
La intervenció de la unitat de desnonaments és l’últim recurs. L’objectiu principal del SIPHO és evitar que es programi el llançament. Per això, abans d’arribar a la mediació “a porta”, és a dir, en el mateix moment del desnonament, intenten parlar amb les parts afectades. Aquí entren en joc les oficines d’habitatge, que es consideren les portes d’entrada de les persones que tenen el risc de perdre la casa. La directora de l’oficina de Sants-Montjuïc, Maite Domínguez, explica que ofereixen un servei d’assessorament jurídic i mediació per arribar a alguna solució, cas per cas. Normalment, activen diversos recursos municipals i ofereixen ajudes econòmiques.
El paper de les entitats i la ciutadania
En molts casos, el desnonament s’atura gràcies a la pressió veïnal i a entitats que defensen el dret a l’habitatge, com la PAH. De fet, el portaveu a Barcelona d’aquesta plataforma, Santi Mas de Xaxàs, destaca la feina que fan tant al carrer com en la política.
Segons Mas de Xaxàs, la unitat antidesnonaments “és la millor política d’habitatge que s’ha fet a Barcelona des de fa molts anys”, però alerta que no arriba a tot: “El que demanem des de fa temps és que s’unifiqui tant Serveis Socials com Habitatge perquè les famílies no hagin d’anar d’una finestreta a l’altre i ho tinguin tot centralitzat. I l’Ajuntament podria fer moltíssim pel que fa el reallotjament de les famílies“. També demana que s’ampliï el servei.
