El subsol de la plaça de Tetuan conserva un refugi antiaeri de la Guerra Civil molt desconegut, dissenyat per iniciativa municipal. L’Ajuntament de Barcelona va decidir construir-ne 11 a la via pública arran del primer bombardeig que va patir la ciutat per part les tropes feixistes italianes des del mar, però no els va arribar a fet tots. Ara els veïns de la Dreta de l’Eixample i del Fort Pienc s’han unit per demanar que es recuperi com un espai de memòria històrica.

Un refugi promogut per l’Ajuntament

Arran de l’inici de la guerra i davant del perill de bombardejos, a Barcelona es van començar a habilitar algunes construccions com a refugis antiaeris. La ciutat en va arribar a tenir més de 1.300 i el districte on més se’n van construir va ser a l’Eixample. L’Ajuntament en va projectar 11, tots a la via pública, fets de ciment armat i de grans dimensions. El de la plaça de Tetuan és l’únic que es conserva en bon estat i un dels pocs que van acabar funcionant. Eren refugis municipals més cars però ja es van construir amb la idea que tinguessin altres usos després de la guerra, com per exemple col·lectors d’aigua.

La construcció està molt ben conservada

La idea que tenia l’Ajuntament de l’època era fer quatre grans refugis sota la plaça de Tetuan, cadascun amb una secció independent però connectades entre si. Entre tots, sumaven uns 900 m2 amb capacitat per a 2.500 persones. Al final només se’n va fer un. Té una galeria principal d’uns 20 metres, amb unes escales a cada extrem per a entrada i sortida, i nou galeries perpendiculars a la principal. S’hi van fer banys i bancs de fusta o de ciment. Des de la llosa fins al sostre, fa uns cinc metres d’alt.

Plànol del refugi antiaeri de la plaça de Tetuan

Tot i que aquest refugi mai no es va acabar, per l’escassetat de materials i de mà d’obra, sí que va entrar en funcionament. Un cop finalitzada la guerra, el refugi es va tapiar, però anys més tard, durant les obres per construir la Línia 2 del metro, se’n va utilitzar una sala gran i diàfana com a vestidor per als obrers. Segons Xavier Maese, tècnic del Servei d’Arqueologia, el refugi està molt ben conservat.

Els veïns volen que sigui visitable

Els veïns de la Dreta de l’Eixample i del Fort Pienc, els dos barris que limiten amb la plaça, amb la col·laboració en aquest punt de l’Arxiu Històric del Fort Pienc, han treballat junts en un projecte sobre la plaça de Tetuan que inclou diferents punts, com aspectes de mobilitat o el canvi de nom de l’espai. També s’hi inclou la recuperació d’aquest refugi.

Demanen que s’estudiï la possibilitat d’obrir-lo al públic i de fer-hi un espai d’interpretació dels refugis antiaeris. Per Jordi Casanova, de l’Associació de Veïns del Fort Pienc, s’hauria de poder visitar.

Accedir al refugi és molt perillós actualment

Aquest refugi antiaeri és un espai confinat i per tant és molt perillós accedir-hi, ja que hi podria haver manca d’oxigen. Actualment, només es pot fer amb l’acompanyament de la Unitat de Subsòl dels Mossos d’Esquadra.

Adequar-lo no és fàcil, segons els experts, perquè se n’haurien d’habilitar els accessos i garantir una bona ventilació de tot el conjunt. També caldria un espai exterior de recepció. Tot i que això no és viable ara per ara, sí que ho seria a llarg termini i amb un projecte adequat perquè la construcció és bona.