Les persones amb discapacitat visual i els seus gossos pigall tenen dificultats a l’hora de poder complir amb algunes mesures de seguretat establertes arran de la crisi del coronavirus, com per exemple controlar la distància de seguretat requerida per evitar riscos o contagis. El problema principal és que, durant l’ensinistrament, els gossos no reben cap instrucció que els obligui a mantenir la distància entre les persones.
El col·lectiu demana la comprensió i l’ajuda de la resta de la ciutadania per tal de poder complir amb la distància de seguretat: “Aquesta situació és molt complexa per al nostre col·lectiu. Demanem a la resta de persones que siguin ells els qui deixin la distància necessària, ja que nosaltres no ho podem fer”, explica Susi Páez.
La crisi sanitària està afectant notablement l’autonomia de les persones invidents. El descens en l’activitat dels gossos pigall també els està afectant: “Els gossos pigall estan acostumats a estar molt actius per acompanyar les persones en les seves activitats diàries. Quan acabi el confinament necessitaran un petit reactivament per part dels professionals de l’ONCE per posar-los en forma”, ha explicat Enric Botí, delegat territorial de l’ONCE a Catalunya.
Volen evitar que el desconfinament sigui una nova barrera
El contacte directe amb altres persones és fonamental per a moltes persones invidents. L’ONCE fa una crida per reconvertir l’ajut que el col·lectiu rep habitualment de la ciutadania, per tal que el període de desconfinament no provoqui una nova barrera envers el col·lectiu: “El que us demanem és que l’ajut que ens donàveu fins ara, a través del contacte físic, per exemple agafant-nos del colze per creuar un carrer, ara sigui un ajut verbal, a través d’indicacions verbals clares que ens donin la mateixa llibertat i autonomia que teníem fins ara al carrer”, ha demanat Enric Botí.
Les mascaretes, un altre obstacle
El col·lectiu ha explicat a betevé que l’ús de la mascareta els desorienta. Asseguren que són conscients de la importància de portar-la, però han comentat que és una complicació afegida per poder moure’s amb autonomia. Diuen que fer ús d’aquest element de protecció els fa canviar la percepció amb relació a dur la cara descoberta: “Ens obstaculitza la percepció de les coses”, han assegurat.
