La pandèmia de la covid-19 ha colpejat encara més les víctimes del tràfic de persones. És la conclusió principal que ha arribat la Unitat contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH) de l’Ajuntament. Tot i que els falta enllestir l’informe del 2020, el servei municipal ha detectat que durant el confinament les xarxes d’explotació han fet més pressió a les víctimes per pagar-los i hi hagut més embarassos no desitjats en casos d’explotació sexual.
Segons Laura Pérez, tinenta d’alcalde de Feminismes, l’increment d’embarassos té a veure amb la manca d’accés a mètodes anticonceptius i la falta d’habitatge propi: les dones ateses han hagut de conviure amb l’explotador o bé amb un altre home. Pérez afegeix que, amb l’augment de la pressió de les xarxes de tràfic per aconseguir diners, també ha crescut la violència cap a les víctimes.
Més de 360 persones ateses en dos anys
Entre el 2018 i el 2019, el servei municipal que lluita contra el tràfic de persones a Barcelona va detectar 363 víctimes a la ciutat. Segons l’informe de la unitat, fa dos anys se’n van atendre 153, mentre que l’any passat en van ser 210. En aquest cas, el 2019, van ser 176 dones, 21 homes i 13 persones transsexuals. Pel que fa l’origen de les víctimes, més d’un 40 % provenen de Nigèria, tot i que s’han detectat víctimes de 38 nacionalitats diferents.
Víctimes del tràfic d’òrgans, per primera vegada a Barcelona
A més, en el darrer any s’han atès tres persones explotades amb finalitat d’extracció d’òrgans. És la primera vegada que la UTEH es troba amb casos de tràfic d’òrgans, però de moment es desconeix si totes tres víctimes han estat captades per la mateixa xarxa criminal.
Explotació sexual, laboral i delictiva
Les persones afectades són majoritàriament dones d’entre 18 i 39 anys, i en el seu cas el principal motiu d’explotació és el sexual. També s’han detectat altres tipus d’explotació en els homes, com la laboral i la mendicitat. La UTEH explica que han vist com aquestes xarxes han començat a diversificar els tipus d’explotació, especialment amb les dones, afegint la comissió de delictes o la demanda de sol·licitud d’asil per obtenir el permís provisional de residència i treball. A partir d’aquí, les obliguen a entregar el sou de la feina aconseguida a la xarxa criminal, així com fer tasques de servei domèstic.
