CARLOS MACÍAS, portaveu PAH: "Interpel·lem a la propietaritat, interpel·lem a l'Administració Pública, en aquest cas a l'Ajuntament de Barcelona, per establir una negociació i aconseguir que aquests pisos es quedin en règim de lloguer social. El que no podem permetre és que es converteixin en pisos de luxe que continuen expulsant veïnes i apujant el preu del districte, ni tampoc apartaments turístics ni hotels quan tenim realment una necessitat i escassetat d'habitatge públic a Barcelona per una manca de polítiques de lloguer social dels darrers 70 anys." "Vam venir a aturar el desnonament de la Neide, que vivia amb la seva filla, i que és víctima també d'una estafa perquè ella pensava que estava pagant un lloguer i no era un lloguer real. La propietat que té l'altre bloc i que vol enderrocar per seguir especulant va ordenar el desnonament i i volia tapiar aquell mateix dia l'edifici. Nosaltres vam dir que hi havia veïnes, hem recuperat dos pisos per a famílies que han estat abandonats per l'administració i que venen de processos de desnonaments llargs. Precisament ho fem a Gràcia, que si mirem la pujada dels preus entre 2013 i 2016 a Barcelona és d'un 14% i a Gràcia d'un 16% i veiem que va augmentant ràpidament."

La PAH ha ocupat un edifici al barri de Gràcia i l’ha convertit en un edifici amb habitatges per reallotjar tres famílies en exclusió residencial. La plataforma ha recuperat aquest espai, que ha batejat com La Jahnela, en el marc de l’Obra Social PAH, que pretén ocupar espais buits i cedir-los a les famílies que ho necessiten perquè consideren que hi ha manca de solucions de l’Administració per fer front a l’emergència d’habitatge.

El bloc La Jahnela es troba al número 156 de la travessera de Gràcia. Segons els membres de la PAH, l’edifici estava buit esperant l’enderrocament per mantenir el solar o construir-hi habitatges nous. La plataforma afirma que l’espai és propietat de la constructora La Llave de Oro —relacionada amb l’empresa Goldman Sachs— i asseguren que forma procés d’expulsió dels veïns de la Vila de Gràcia que s’està produint durant els últims anys amb la intenció de fer-hi habitatges a un preu molt alt.

La Jahnela va ser recuperada el mes de setembre passat, quan es va aconseguir parar el desnonament d’una dona portuguesa que quedava a l’edifici. Actualment, hi viuen cinc persones, una d’elles és la veïna que ja hi vivia, i dues famílies més que havien estat desnonades dels seus pisos.

L’edifici del costat de La Jahnela es troba ja tapiat —és propietat de la mateixa empresa— i tenien la intenció de poder construir un edifici de grans dimensions entre els dos blocs.

Els membres afectats per les hipoteques han aprofitat la presentació pública d’aquesta nova ocupació per tornar a incidir en la necessitat d’aturar l’especulació a la ciutat així com evitar l’augment continuat dels preus dels lloguers, provocat, creuen, per la gentrificació. A més, han denunciat l’incompliment de les administracions de la llei que converteix l’habitatge en un dret social i han anunciat que continuaran mobilitzant-se per evitar que hi hagi pisos buits en mans dels bancs.

“La Janhela”, un nom amb simbolisme

En portuguès, “jahnela” significa finestra i aquest nom, per a la plataforma i les famílies que hi viuen, representa una finestra oberta a poder regularitzar la situació d’exclusió residencial actual. Des de la PAH asseguren que el bloc es troba en perfectes condicions estructurals i que és l’únic espai on poden viure les famílies.