Per elaborar el model de control del preu del lloguer l'Ajuntament s'ha fixat en el que es fa a altres ciutats europees com París i Berlín, on fa poc més d'un any que apliquen un control en l'augment de les rendes. A París fa 10 anys que hi ha un Observatori de l'Habitatge que marca preus recomanats segons la zona. Ara, des de fa un any, els llogaters poden recórrer als tribunals si se'ls fa un increment més alt de l'estipulat. A Berlín hi ha moltes casuístiques diferents, però també s'ha optat per posar topalls a l'increment del preu del lloguer, en alguns casos, en tres anys l'augment del lloguer no pot superar el 20 % dels preus de la zona. IRENE ESCORIHUELA directora de l'Observatori DESC "Crec que ara és estratègic intervenir en el mercat perquè si deixem que sigui el mercat qui reguli l'oferta i la demanda no funciona en un dret fonamental que és l'habitatge no funciona, amb tot el que acabem de passar." Fora d'Europa hi ha altres mesures. A algunes zones de Nova York hi ha el "rent control". Ara bé, només s'aplica en alguns lloguers contractats als anys 70, i l'inquilí té el dret de quedar-s'hi tot el temps que vulgui sense que li apugin el lloguer. JOSEP SANTDIUMENGE professor de dret civil de la UPF "És impossible treure'n un benefici per part del propietari perquè els costos..." A Suècia, un país que també mira el consistori, el preu el pacten directament els propietaris amb els sindicats de llogaters.

París i Berlín fa poc més d’un any que apliquen mesures per regular els increments del preu del lloguer. Tot i això, la capital francesa ja fa uns 10 anys que, a través d’un observatori de l’habitatge, marca un índex de referència de preus. Ara el consistori parisenc pot marcar un màxim en els increments de preus, a partir d’aquest índex. A Berlín hi ha moltes casuístiques diferents. En alguns casos, durant tres anys el lloguer no pot pujar per sobre del 20 % d’un preu que s’estableix en funció dels preus de la zona.

A Nova York no es regula de manera generalitzada, només en casos puntuals. Hi ha el que s’anomena “rent control”. S’aplica en pisos antics amb inquilins que hi estan vivint des dels anys 70. El “rent control” suposa que a aquest inquilí no se li pot pujar el preu del lloguer.

I a Suècia, els preus del lloguer els pacten en negociacions directes els propietaris i els sindicats de llogaters.