El 8 d’abril és el Dia Internacional del Poble Gitano. La data commemora el primer Congrés Mundial del Poble Gitano, que es va celebrar el 8 d’abril del 1971 a Londres. Enguany fa 50 anys d’aquest moment, que va ser un punt d’inflexió en la història de la comunitat gitana amb l’adopció de la bandera, l’himne i la llengua, un element que ara es vol recuperar.
Un diccionari il·lustrat català-romaní
Els departaments de Cultura i de Treball, Afers Socials i Famílies han impulsat la publicació d’un Vocabulari en imatges català-romaní amb l’objectiu de facilitar l’aprenentatge de la llengua. Conté més de 1.000 paraules en les dues llengües i acompanyades amb il·lustracions. Està estructurat en cinc capítols temàtics que fan referència a espais quotidians: els exteriors, els habitatges, els serveis, els aliments i altres àrees d’interès. Al final també s’incorpora una guia breu de conversa.
El diccionari ha estat traduït per persones gitanes de les associacions Rromane Siklovne, Associació de Joves Gitanos de Gràcia i Ternè Roma Action Barcelona.
Recuperant el romaní es combat l’antigitanisme
Des de la comunitat gitana es treballa per recuperar una llengua que, expliquen, s’ha intentat silenciar al llarg de la història. “Justament aquelles lleis antigitanes han provocat que avui dia no es parli romaní en l’àmbit estatal. Estem en el procés de la recuperació d’aquesta llengua, és un procés molt lent” assenyala Seo Cizmich, primer ambaixador honorífic llengua romaní.
Plaça del Poble Romaní per Poble Gitano
A Gràcia l’entitat de Joves Gitanos de Gràcia ha impulsat el canvi de nom de la plaça del Poble Romaní per plaça del Poble Gitano. Aquesta era una demanda per corregir un error lingüístic. “Com que aquí per desgràcia es va prohibir, la llengua es va perdre, la gent ens coneix com a gitanos, cosa que a llocs d’Europa és una ofensa, aquí no ho és, llavors, doncs també és plaça del Poble Gitano” explica Ricard Valentí, president de l’entitat gracienca i vicepresident del Consell Municipal Poble Gitano de Barcelona.
Actualment poques persones a l’estat parlen la llengua romaní, per això se’n vol potenciar l’aprenentatge, ja que aquest és un element que genera comunitat i pertinença.
