L’espai sense nom entre els carrers de la Mare de Déu de Port i dels Alts Forns, al barri de la Marina de Port, es dirà plaça del Canal de la Infanta. L’associació La Marina Viva va fer la proposta fa uns mesos amb la voluntat de recordar i posar en relleu la canalització del segle XIX que abastia d’aigua els camps i la indústria de l’antic poble de Sants.

La iniciativa veïnal ja ha estat acceptada per la Ponència de Nomenclàtor, la Taula de Memòria de Sants-Montjuïc i, més recentment, pel consell plenari d’aquest districte. Els propers mesos es col·locarà a l’espai triat una placa amb el nom de plaça del Canal de la Infanta. Un vinil de gran format amb una fotografia del 1968 recordarà com era la zona abans que el canal es cobrís.

El Canal de la Infanta el 1968 al seu pas pel carrer actual de la Mare de Déu de Port. Font: Arxiu Municipal de Sants-Montjuïc

Una canalització d’aigua convertida en patrimoni arqueològic

Tot i que la major part del Canal de la Infanta al seu pas per Barcelona s’ha destruït i ha quedat soterrat per les transformacions urbanístiques del darrer segle, encara queda un petit tram al descobert. Està situat al costat d’una de les parets del cementiri de Montjuïc a tocar de la ronda del Litoral. Les parets de la canalització són visibles, tot i estar farcides de terra i recobertes de vegetació.

Restes del Canal de la Infanta, a tocar del cementiri de Montjuïc

També s’han trobat restes de la canalització en algunes intervencions urbanístiques fetes a Sants-Montjuïc els darrers anys. Per exemple, en el marc de les obres de rehabilitació de Can Batlló, a la Bordeta, i en la urbanització dels Jardins de la Mediterrània, a la Marina de Port la primavera del 2019.

Restes arqueològiques del Canal de la Infanta trobades la primavera del 2019 durant les obres dels Jardins de la Mediterrània

Una infraestructura amb dos segles d’història encara en ús

El Canal de la Infanta és una canalització de gairebé 17,5 km construïda el 1820 que abastia d’aigua primer els camps del Baix Llobregat i després la indústria dels actuals Molins de Rei, Sant Feliu del Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, l’Hospitalet del Llobregat i els barris barcelonins de la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell.

Actualment, encara hi ha un tram de 2,4 km de canal en actiu que transporta aigua als conreus situats entre Molins de Rei i Cornellà. Tot i que la Generalitat de Catalunya no ha considerat tota la canalització bé d’interès nacional, sí hi ha alguna de les parts de l’estructura catalogades i protegides. Un exemple és la Casa de les Comportes de Molins de Rei que s’ha considerat bé d’interès local.