Bernabé Martínez, un antic distribuïdor de màquines de cosir, ha convertit un local del carrer de Premià, a Sants, en un petit museu. Durant 40 anys ha col·leccionat unes 250 màquines de cosir de diverses marques, fabricades entre els segles XIX i XX, i des de fa uns anys les exposa de forma casolana. L’espai, situat a peu de carrer, crida sovint l’atenció de veïns i persones de pas, que en veure la porta oberta no dubten a entrar-hi encuriosits pel que hi ha a dins.

Una combinació d’utilitat i decoració

La màquina de cosir més antiga que el Bernabé té exposada data del 1860. Es tracta del model Aurora i, precisament, es va fabricar a Barcelona.

Màquina de cosir del 1860, model Aurora

També té altres màquines molt més vistoses pel seu disseny acurat i, fins i tot, ornamental. Un exemple en són les màquines de cosir decorades a mà amb incrustacions de nacre. Es fabricaven en edicions limitades i sovint les adquirien famílies benestants que les utilitzaven com a element de distinció i per decorar la llar.

“Moltes màquines s’han conservat pràcticament noves, ja que s’utilitzaven sobretot com a objectes decoratius. Quan aquestes famílies necessitaven cosir alguna peça de roba, cridaven la cosidora, que es desplaçava al domicili amb una màquina portàtil de l’època, que en lloc de tenir un peu de ferro el tenia de fusta”, explica Martínez. Moltes de les màquines de cosir antigues es caracteritzen per la seva decoració a base de calcomanies, una pintura que es col·locava a mà i que, en molts casos, no ha suportat el pas del temps. I ara és molt costosa de reemplaçar i restaurar.

Màquina de cosir portàtil de principis del s. XX

Unes màquines de cosir per a tota la vida

Entre les 250 màquines de cosir, n’hi ha de marques tan conegudes com Werheim, Singer, Gritzner o Winselmann. La màquina més especial per a aquest col·leccionista és la Singer, que va ser propietat de la seva mare. No es tracta d’una màquina de gaire valor econòmic, però sí sentimental, i fins i tot en conserva els accessoris i les capses on es guardaven les betes i els fils.

Però entre totes aquestes màquines no totes es feien servir per cosir només peces de roba. També s’hi pot trobar algun model industrial, com per exemple una màquina per cosir les tripes que s’utilitzen en l’elaboració d’embotits, o per fabricar calçat. Segons Martínez, la major virtut de totes aquestes màquines de cosir antigues són la durabilitat, ja que segons el col·leccionista es fabricaven perquè duressin tota la vida.

Les màquines de cosir antigues són precioses i eternes”
Bernabé Martínez, col·leccionista de màquines de cosir

Qui s’encarrega que totes les màquines d’aquest museu funcionin és l’Ignasi Guia, un antic mecànic de màquines de cosir i amic del Bernabé. En el petit taller que hi ha a la part del darrere del local, posa a punt totes les màquines. “Són màquines tan ben fabricades que sovint només necessiten una mica d’oli o una neteja del mecanisme per cosir a la perfecció”, assegura.

El museu de màquines de cosir de Sants no té un horari fix, però acostuma a estar obert a la tarda. El local està a peu de carrer i quan les portes són obertes és freqüent que qui camina pel carrer de Premià hi entri. Allà troben el Bernabé, que sempre està disposat a explicar la procedència i anècdotes sobre les màquines que estan a la vista.