La Universitat de Barcelona és una capsa de sorpreses. Les facultats de Biologia, Ciències de la Terra i Farmàcia en són un exemple. Amagats al seu interior hi ha alguns dels (petits) museus públics més singulars de la ciutat. Una visita obligada per a curiosos i amants de les ciències naturals, oberts al públic amb cita prèvia.
El germà petit del Museu de Zoologia
Unes petjades grogues de girafa condueixen al Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA), a l’imponent vestíbul de la Facultat de Biologia. Entrar-hi és fer un viatge en el temps. Els seus orígens es remunten al 1847, i en actualment és un espai de suport a la docència. Comenta Antoni Serra, director del CRBA, que molts exemplars que té el museu són donacions de familiars, “que tenen algun parent a la família aficionat a la cacera i que quan desapareix, no saben ben bé què fer-ne”. Impressiona veure les moltes espècies cinegètiques que hi ha arreu, com caps de cérvol, d’ant, així com algun mussol o fins i tot un os o el cap (i coll) d’una girafa. És un museu de zoologia a petita escala que desprèn un encant especial.
La seva joia són les col·leccions científiques, on es conserven alguns animals únics a tot el món. Serra explica que “en aquests moments en què tenim una crisi en la biodiversitat”, guardar exemplars d’espècies que s’han rarificat moltíssim exemplifica “com maltractem el nostre planeta“.
Un jardí de pedres
El pati geològic de la Facultat de Ciències de la Terra s’escapa del concepte tradicional de museu tancat. És un jardí de roques i pedres que expliquen la geologia de la península Ibèrica des de 10 metres de fondària fins a la superfície. S’hi pot veure, entre d’altres, una columna basàltica de la Garrotxa i un bloc de pissarra del massís Ibèric. Han portat la muntanya a la ciutat, “i si ens en sortim la portarem al carrer de Menéndez de Pelayo. Si aconseguim els diners per fer possible el passeig dels temps geològics“, afirma Albert Soler, degà de la Facultat de Ciències de la Terra.
El Museu de la Farmàcia Catalana
Val la pena pujar caminant fins a la sisena planta de la Facultat de Farmàcia i Ciències dels Aliments. La recompensa és màxima. Una sala plena “d’instruments i utensilis que formen part de la història de l’apotecaria catalana d’antic”, explica la professora associada Núria Xixons, que passa moltes hores entre aquestes parets com a voluntària.
Hi podem veure els tradicionals albarels o pots de farmàcia de full de julivert, i també un cordialer, “el moble més important d’una farmàcia que contenia els cordials, els medicaments per al cor”, documenta Núria Xixons. A més, hi ha una antiga llitera desmuntable i la joia del museu, la ‘Concòrdia de Barcelona’ (1511). “La segona farmacopea a escala mundial“, explica la professora Xixons, obligava tots els farmacèutics de la ciutat a fer les fórmules magistrals “exactament com dictava la concòrdia”. L’exemplar que s’exhibeix al públic és un facsímil. Actualment aquest document únic s’exposa al Museu d’Història de la Ciutat.
