Els serveis de neteja han eliminat un mural reivindicatiu de l’1-O que hi havia a la plaça del Poble Romaní, a Gràcia. En concret, s’havia fet a la paret del casal de gent gran que dona a aquest espai. El CDR del barri ho ha denunciat a través de Twitter i ha criticat que, de totes les pintades que hi havia a la mateixa paret i als entorns, només s’hagi esborrat la que feia referència al referèndum. En concret, posava “1-O ni oblit ni perdó”.

El CDR també ha denunciat que no és la primera vegada que s’esborra una pintada semblant de la mateixa paret i ho qualifica de “censura”. En una altra piulada, afirma que a l’alcaldessa, Ada Colau, i al regidor de Gràcia, Eloi Badia, “els molesta el groc i l’autoorganització de les veïnes”. Un dels veïns que formen part del col·lectiu del col·legi electoral del carrer de Siracusa ha assegurat a betevé que, amb aquesta, ja és la tercera vegada que la brigada de neteja els esborra la mateixa pintada i que ara decidiran “de manera col·lectiva” si la tornen a fer. Acusen el consistori d’ordenar “accions selectives contra determinades expressions de la voluntat popular”, i no sobre d’altres. Posen l’exemple d’una pintada que demana una vaga general feta anys en una paret propera i que cap treballador municipal no ha esborrat.

Protocol de neteja de pintades

L’Ajuntament nega que darrere l’actuació dels serveis de neteja hi hagi cap motiu polític i explica que la detecció de pintades a la via pública correspon a l’empresa adjudicatària del contracte de neteja. Segons el protocol fixat per l’Ajuntament, però, quan se’n troba una s’ha d’omplir una fitxa en què es concreta com era la pintada i com ha quedat l’espai quan s’ha eliminat. El procés dura “entre dos i tres dies entre la detecció i l’esborrament“. Tot i això, en el cas de les pintades considerades ofensives o bé després de manifestacions s’actua de manera immediata.

Les pintades que s’esborren són exclusivament les que es fan a les parets, amb l’excepció de les que s’han fet en espais autoritzats. Tampoc no s’actua en les que s’han fet en persianes de comerços o habitatges perquè es consideren espais privats.

Segons fonts municipals, els equips de neteja tenen criteris autònoms, tot i que apliquen un protocol municipal en què es diferencia entre les pintades o grafits i els murals. Les pintades que es consideren ofensives s’eliminen de manera immediata i la resta es van traient a poc a poc. En canvi, si es tracta d’un mural considerat artístic o impulsat per alguna associació, s’ha de consultar abans d’esborrar-lo. En el cas del de la plaça del Poble Romaní, els operaris de neteja van tractar-lo com una pintada i no pas com un mural. Fonts municipals remarquen, a més, que no tenien constància de la seva existència perquè cap entitat no havia notificat a l’Ajuntament que s’havia fet.

Aquest és el segon mural commemoratiu de l’1 d’octubre que aixeca polèmica després que l’hagin esborrat els serveis de neteja. A Sant Andreu, es va eliminar el que un grup de veïns havien fet a la paret del davant de l’Escola Mestre Enric Gibert i Camins.