Des del 2012, Catalunya viu cada Diada una manifestació de més d’un milió de persones, que demanen la independència. Una de les més multitudinàries va ser la que, amb forma de “v”, va omplir el 2014 la Diagonal i la Gran Via. Mou-te per la cronologia per recordar les mobilitzacions de les darreres diades nacionals i la primera manifestació multitudinària, el 10 de juliol del 2010, després de les retallades del Tribunal Constitucional a l’Estatut aprovat pels catalans.
10 de juliol del 2010: “Som una nació. Nosaltres decidim”
La primera manifestació multitudinària d’aquest procés no va ser per la Diada, sinó el 10 de juliol del 2010, just després que el Tribunal Constitucional esmenés l’Estatut aprovat per la majoria dels catalans. A la convocatòria d’Òmnium Cultural s’hi van sumar els sindicats i prop de 1.600 entitats, a més de tots els partits polítics llevat del PP i Ciutadans. Rere una senyera gegant, de 250 metres quadrats, el president de la Generalitat, José Montilla, encapçalava la comitiva d’autoritats, que va rebre xiulades al final de la manifestació.
11 de setembre del 2010: “Som una nació. Volem estat propi!”
La Plataforma pel Dret a Decidir, les entitats Sobirania i Progrés, Sobirania i Justícia i la Intersindical-CSC van convocar una manifestació independentista per la Diada del 2010, que va comptar amb l’adhesió de nombroses personalitats, però no va esdevenir multitudinària com les que s’han fet a partir del 2012.
11 de setembre del 2011: En defensa de la immersió lingüística
No hi va haver una pancarta unitària, sinó diverses, com “Independència” (ERC) o “Som una nació. Volem un estat propi” (Solidaritat Catalana). La mobilització va ser convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir, de la qual també formaven part partits polítics com ERC, la CUP, Solidaritat o Maulets. Es van manifestar per la independència, però també contra les sentències del Suprem i el TSJC exigint que el castellà fos llengua vehicular a l’escola catalana. Al final, uns encaputxats van cremar una foto del rei, una bandera espanyola i una de francesa.
11 de setembre del 2012: “Catalunya, nou estat d’Europa”
La primera mobilització convocada per la nova Assemblea Nacional Catalana, amb el suport de moltes entitats com Òmnium Cultural, va desbordar totes les previsions d’assistència i va esdevenir la més multitudinària que s’ha vist mai a Barcelona. S’hi van afegir tots els partits polítics llevat del PSC, el PP, Ciutadans i la CUP. Artur Mas va considerar que, com a president de la Generalitat, no hi podia anar, però Josep Antoni Duran i Lleida sí que hi va ser i va negar el caràcter independentista de la mobilització, que es va adoptar de forma inequívoca.
11 de setembre del 2013: Via Catalana
Inspirant-se en la Via Bàltica que el 1989 va unir les capitals d’Estònia, Letònia i Lituània per reclamar la independència de la URSS, l’ANC va organitzar una cadena humana segmentada en 778 trams d’uns 500 metres cadascun, amb la col·laboració de fins a 30.000 voluntaris i 1.500 autocars. La cadena es va anar formant a partir de les 16 h, a les 17.14 h van repicar els campanars de tot Catalunya i a les 18 h es va cloure cantant ‘Els segadors’. Fins a mig milió de barcelonins van acompanyar la cadena humana de pas per la ciutat de Barcelona, on hi havia 56 trams.
11 de setembre del 2014: V a la Diagonal i la Gran Via
La mobilització independentista de la Diada va tornar a concentrar-se a Barcelona i va adoptar, des de l’aire, la forma de senyera gegant amb forma de ve baixa (de “via”, “voluntat”, “votar” i “victòria”) al llarg de la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes. Més de 556.000 persones es van inscriure en algun dels 73 trams. Al vèrtex, a la plaça de les Glòries Catalanes, una noia que el 9 de novembre feia 16 anys, va dipositar una papereta en una urna. La manifestació, promoguda dins la campanya “Ara és l’hora”, de l’ANC i Òmnium, va servir per escalfar el debat abans de la consulta del 9-N.
11 de setembre del 2015: Via Lliure
“Ara és l’hora” (ANC + Òmnium) van omplir la Meridiana dividint l’avinguda en 135 trams (tants com escons hi ha al Parlament). Els manifestants van aixecar, per zones, punters dels 10 colors dels eixos temàtics en què hauria de basar-se la futura república catalana: democràcia, equilibri territorial, solidaritat, món, diversitat, sostenibilitat, igualtat, justícia social, innovació, cultura i educació. A les 17.14 h, un punter gegant mogut per esportistes va recórrer en pocs minuts el passadís central de la manifestació, després de la qual va començar la campanya electoral per a les eleccions del 27-S.
11 de setembre del 2016: “A punt”
La mobilització convocada per l’ANC i Òmnium es va organitzar en 44 trams i es va descentralitzar en cinc ciutats, cadascuna de les quals va voler simbolitzar un aspecte diferent de la nova república catalana. Barcelona, com a capital, representava “la república de les llibertats”. Salt, la de la solidaritat i la diversitat. Berga, la de la cultura i les arrels d’una identitat que està en construcció contínua. Tarragona es va manifestar per una república en xarxa, que superi l’actual dèficit d’infraestructures. I Lleida va reclamar una l’equilibri territorial i la diversitat de paisatges gràcies a l’activitat agrícola.
11 de setembre del 2017: La Diada del Sí
Els manifestants van crear una gran creu gegant, com a símbol de suma, a la confluència del passeig de Gràcia i el carrer d’Aragó com a epicentre. Des dels quatre extrems es van desplegar quatre pancartes de 16 x 16 metres amb lemes a favor de la pau i la democràcia. El protagonista de la marxa va ser el referèndum de l’1 d’octubre, convocat per la Generalitat i anul·lat pel Tribunal Constitucional.
11 de setembre del 2018: La gran onada
Un milió de persones, segons la Guàrdia Urbana, va omplir la Diagonal per la manifestació de la Diada del 2018. A les 17.14 h es va llençar un coet que va donar el tret de sortida a l’acte al tram 37, al carrer de Los Castillejos. I, tot seguit, es va generar una gran onada sonora de crits i aplaudiments que va avançar fins a arribar al tram 0, situat al Palau de Pedralbes. A mesura que l’onada avançava, els manifestants alçaven pancartes, cartells i missatges que havien portat per fer sentir la seva veu.
11 de setembre del 2019: “Objectiu independència”
La manifestació organitzada per l’ANC tindrà l’epicentre a la plaça d’Espanya de Barcelona. La mobilització dibuixarà un estel sobre el mapa de la ciutat, en la confluència de la Gran Via, l’avinguda del Paral·lel i la de la Reina Maria Cristina, i els carrers de la Creu Coberta i de Tarragona.
