Migrar per dedicar-se a l’art és un entrebanc per aconseguir els papers. És la crítica del Maksim, un jove que va marxar de Rússia fa uns 15 anys atret per la cultura espanyola i amb la intenció de formar-se per contribuir-hi com a poeta. Ara ha aconseguit publicar un poemari amb el suport d’una editorial, però lamenta que encara continuï en situació irregular.
“L’aportació cultural no ajuda de cap manera a legalitzar una persona. No demano que em solucionin la vida, només tenir els mateixos drets i oportunitats que qualsevol europeu“, reclama. El Maksim es va establir el 2006 a Sevilla, on, entre albergs i viure al carrer, va aprendre la llengua que l’ha permès escriure versos en castellà.
Fa uns mesos va publicar el poemari ‘Acuarelas’ amb l’editorial Talón de Aquiles i aquests dies el presenta a diversos punts de Barcelona, com l’Espai Jove la Fontana. Els poemes tracten temes com l’amor o la felicitat i són el reflex de les vivències del Maksim, que no han estat fàcils. Però la seva trajectòria va més enllà de la poesia: toca la guitarra i té tot de projectes artístics en ment.
