(ACN) La jutgessa degana de Barcelona, Cristina Ferrando, ha demanat que la ciutat tingui a curt termini sis jutjats més per descongestionar les agendes de judicis ràpids, que actualment es fan a un any vista, cosa que permetria aplicar més sovint l’agreujant de reincidència als furtadors habituals. La magistrada creu que el més urgent són quatre jutjats penals i dos més d’executòries per fer complir les sentències que emetin els primers.
A banda, reclama que es converteixi en estructural el segon jutjat de guàrdia de delictes lleus immediats, ja que actualment només n’hi ha un de fix i el segon és un reforç temporal que s’ha d’anar prorrogant anualment.
Un “embut” en la via ràpida
Ferrando lamenta que hi hagi un “embut” entre els assumptes que s’han de jutjar per la via ràpida i els que s’acaben jutjant cada any. Així, el 2022 es van enviar a judici ràpid 7.242 assumptes i se’n van celebrar només 5.969. A Madrid, en canvi, se’n van assenyalar 5.490 i se’n van celebrar 5.603.
Aquesta diferència entre els judicis que s’haurien de celebrar i els que realment es poden fer es deu, segons la degana, a la falta de jutjats penals que jutgin els delictes menys greus, amb penes de fins a cinc anys de presó. Alhora, això també afecta els judicis per delictes lleus que es podrien convertir en menys greus per l’agreujant de reincidència si la tramitació burocràtica i les agendes fossin més àgils.
Els judicis ràpids per delictes menys greus van créixer un 50 %
Actualment els 29 jutjats penals de Barcelona i quatre jutges de suport celebren uns 36 judicis ràpids cada dia, amb dos jutjats penals de guàrdia i dos jutges de suport fent judicis ràpids simultàniament. Però els judicis ràpids per delictes menys greus van créixer un 50 % entre el 2016 i el 2022.
Els actuals jutjats penals ja no poden fer-ne més i, per això, Ferrando aposta per quatre jutjats penals més, cosa que permetria sumar un jutjat penal més al torn de guàrdia. A mitjà termini Ferrando voldria encara dos jutjats penals més fins a sumar-ne un total de 35.
Aplicar l’agreujant de reincidència
Ferrando ha explicat que l’aplicació de l’agreujant de reincidència sovint no es pot aplicar per la lentitud de la justícia. Quan un investigat té almenys tres sentències fermes per delictes lleus, que són furts de menys de 400 euros i només comporten penes de multa, se li pot aplicar l’agreujant de reincidència al quart delicte si el total sostret en els quatre delictes supera els 400 euros. Això fa passar el delicte de lleu a menys greu i ja comporta pena de presó.
No obstant, per aplicar aquest agreujant el jutjat ha de comprovar en cada sentència prèvia l’import sostret en cada fet condemnat. En el cas de les sentències de fora de Catalunya, el jutjat les ha de demanar en paper perquè no hi pot accedir telemàticament, cosa que alenteix el procés. Això fa que sovint l’agreujant no es pugui aplicar a temps perquè quan arriba tota la documentació el judici ja s’ha de celebrar.
A més, també hi ha un retard d’uns vuit mesos en la taxació dels objectes robats, feina que fan uns pèrits contractats per la Generalitat.
Una petició històrica
D’altra banda, tant els jutges d’instrucció de la capital catalana com el TSJC i el Departament de Justícia han reclamat fa temps i de forma reiterada el segon jutjat estable de guàrdia. L’ha d’autoritzar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Ministeri de Justícia ha d’aportar els diners per pagar-lo. A més, caldria modificar un reglament intern del CGPJ.
Actualment, entre els dos jutjats es fan uns 48 judicis diaris, de dilluns a divendres, els 12 mesos de l’any. Els judicis s’haurien de fer en pocs dies, però s’assenyalen a uns quatre mesos vista.
Si no s’accepta la pròrroga del segon jutjat, que caduca el 30 de juny, l’agenda s’omplirà ràpidament i els delictes poden arribar a prescriure abans de ser jutjats, ja que el termini màxim és d’un any.
