La inseguretat continua sent el problema més greu de Barcelona per als veïns de la ciutat. Des del juny del 2018, la inseguretat s’ha mantingut al capdavant de la llista dels baròmetres semestrals de l’Ajuntament de Barcelona i, en el del desembre del 2023, continua liderant el rànquing, ja amb Jaume Collboni al capdavant del govern com a alcalde. El 27,7 % dels enquestats consideren que aquest és el problema més greu que té actualment Barcelona.
Aquest percentatge suposa 1,1 punts més en comparació amb el baròmetre del juny d’aquest any, si bé es queda a un punt i mig del rècord del juny del 2019 (29,1 %). La primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ho ha atribuït al fet que “Barcelona és una ciutat molt densa i això genera problemes de convivència”, alhora que ha recordat que “a vegades hi ha sensació d’inseguretat que no casa amb actes delictius”.
L’habitatge i la neteja, en segon i tercer lloc
Per darrere de la inseguretat hi ha com a problema greu a Barcelona l’accés a l’habitatge (11,7 %), amb un percentatge gairebé calcat del del darrer baròmetre (11,6 %), tal com passa amb la neteja (9,7 %), que és el tercer problema per als barcelonins i ha baixat dues dècimes des del juny, malgrat les accions i l’aposta municipal amb el Pla endreça, la mesura estrella del govern Collboni per posar ordre a l’espai públic. S’espera que el pressupost ordinari d’aquest pla arribi als 550 milions d’euros el 2024.
Precisament, aquest baròmetre ha preguntat als enquestats si coneixen el Pla endreça: gairebé quatre de cada 10 han respost que sí, mentre que els sis de cada 10 restants han dit que no. Per Bonet “és un gran èxit” que en només uns mesos hi hagi un grau de coneixement de gairebé el 40 %; i s’ha preguntat: “És suficient? Aquest no és l’objectiu, l’objectiu és que el pla impacti en la ciutat”.
Al darrere de la inseguretat, l’accés a l’habitatge i la neteja, hi ha el turisme (6,3 %), que augmenta lleugerament, en 0,4 punts. A més, per primer cop des del 2021, els barcelonins veuen amb més preocupació el civisme i la manca d’educació (4,2 %) que no pas la congestió de trànsit (4,1 %).
