Les defenses dels líders independentistes acusats pel procés sobiranista demanen al Tribunal Suprem que s’inhibeixi de la causa i la traslladi al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Ho han sol·licitat en el marc de la vista prèvia al judici de l’1 d’octubre, en què únicament s’ha debatut sobre la competència de l’alt tribunal espanyol. Els advocats han basat els seus arguments que, d’una banda, s’ha vulnerat el dret al jutge predeterminat per la llei i, de l’altra, el dret que una segona instància judicial revisi el cas.

Les defenses dels 18 acusats han remarcat que tant la concentració del 20 de setembre al Departament d’Economia com el referèndum de l’1 d’octubre van passar a Catalunya i per tant, sota el seu parer, els fets els ha de jutjar el TSJC. En aquest sentit, han acusat la fiscalia i també el tribunal de buscar excuses per poder enjudiciar com ara el registre de votants catalans a l’estranger.

L’advocat de Turull, Rull i Sànchez, Jordi Pina, ha recordat que “ningú no es va plantejar la competència del Suprem” en el judici del 9-N, mentre que Andreu Van den Eynde, que defensa Junqueras i Romeva, ha qüestionat “com relacionarem un vot d’un ciutadà estranger amb un alçament violent”, referint-se al delicte de rebel·lió de què estan acusats la majoria dels líders independentistes.

El dret a la segona instància

Tots els advocats de les defenses denuncien que si el cas es jutja al Suprem es vulnerarà el dret a la doble instància, cosa que en el cas de Cuixart, segons ha dit la seva advocada, Marina Roig, és “flagrant” perquè no és aforat. Roig ha acusat el Suprem de tenir interès per jutjar la causa i l’ha acusat d’imparcial: “S’ha anat a buscar el tribunal més sensible a les influències del poder polític i econòmic”, ha dit. Per la seva banda, Van den Eynde ha remarcat que els acusats són “polítics fent política” i ha denunciat que “el procés no ha seguit les regles del procés”.

Les acusacions defensen la competència del Suprem

Després de les defenses, ha estat el torn de les acusacions. Pel que fa a la fiscalia, ha defensat que cal mantenir la causa a aquest tribunal perquè el procés sobiranista va suposar un “atemptat greu a l’interès general” que va “superar” l’àmbit de Catalunya. En aquest sentit, ha remarcat que la derogació de la Constitució era en la “diana” dels independentistes. Per defensar aquest aspecte, la fiscalia s’agafa a conferències fetes a l’estranger prèviament a l’1-O per defensar el dret a l’autodeterminació i a pagaments fets des de la delegació de la Generalitat a Brussel·les.

Pel que fa l’Advocacia de l’Estat, sosté que “la comissió efectiva de la conducta delictiva es produeix a tot el territori nacional”, ja que l’última finalitat “dels delictes era aconseguir la declaració d’independència d’una part del territori espanyol”, mentre que Vox, que exerceix l’acusació popular, també ha defensat la competència del Suprem al·legant la “transcendència per al conjunt de la societat” que suposen “la defensa de la Constitució i la unitat territorial”.

A aquesta vista, només hi han assistit els representants de cada part. No hi han comparegut cap dels 18 líders independentistes que seuran al banc dels acusats perquè no ho han demanat.

Després d’aquesta vista, el tribunal haurà d’estudiar les raons de les acusacions i les defenses, deliberar i resoldre la vista. En cas que es confirmi la competència del Suprem, es donaran 10 dies a les defenses perquè presentin els escrits per demanar les proves i els testimonis per al judici. El pas següent serà posar data a l’inici del judici, que tot apunta que començarà a finals de gener amb les declaracions dels 18 acusats.