En el segon dia de judici contra el procés, la fiscalia ha carregat durament contra les defenses, a qui ha acusat de presentar els processats com a “víctimes d’una persecució política”. Al llarg de la intervenció dels dos fiscals, Javier Zaragoza i Fidel Cadena, el ministeri públic ha tombat els arguments de les defenses i ha assegurat que no és un judici contra l’independentisme, sinó “en defensa de la democràcia espanyola i l’ordre constitucional”.

“Seria un greu exercici d’irresponsabilitat si la justícia no hagués reaccionat”, ha defensat el fiscal Javier Zaragoza. Per això, la fiscalia ha impugnat totes les al·legacions fetes per les defenses. “Es volen transformar en víctimes els que han trencat la Constitució i paradoxalment asseure al bancs dels acusats l’Estat”, ha recriminat Zaragoza, que insisteix que “ningú no està perseguit per les seves idees a Espanya”.

El fiscal nega la violència policial: “Només hi va haver dos ferits greus”

El fiscal també ha assegurat que analitzar la violència policial no “és l’objecte d’aquest procés” judicial. Tot i això, Zaragoza assegura que “l’ús violent no es pot atribuir als policies, sinó a qui coneixia la legalitat i va mobilitzar ciutadans com a murs humans per impedir l’actuació policial”. Replicant la intervenció de l’advocat de Cuixart, Benet Salellas, el fiscal ha argumentat que només hi va haver dos ferits greus durant l’1 d’octubre i que “identificar l’ús legítim i proporcionat de la força policial com a tortura o tracte degradant és un disbarat jurídic”.

El fiscal Fidel Cadena ha assegurat que durant l’1-O “el poder dels Mossos d’Esquadra es va posar completament al costat de la rebel·lió”, juntament amb “muralles humanes que es van llençar contra les forces de seguretat de l’Estat”. D’aquesta manera ha argumentat que es va incórrer en la “violència i intimidació” per justificar l’acusació del delicte de rebel·lió.

Javier Zaragoza també ha rebutjat que el rei Felip VI hagi de declarar. “Ja tenim el vídeo de la seva intervenció” després del referèndum, ha dit. També ha negat a Puigdemont la possibilitat de declarar en el judici per la seva condició d'”imputat rebel”, i ha acusat a la justícia alemanya d’intromissió en la jurisdicció dels tribunals espanyols. El fiscal també ha negat que el dret a l’autodeterminació estigui reconegut legalment, i ha dit que és una aspiració “legítima” però sempre que es defensi per “vies legals”.

L’advocacia i VOX contradiuen les defenses amb arguments tècnics

Després de la Fiscalia, han intervingut l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular que exerceix VOX. Igual que han fet els fiscals, les dues altres acusacions han contradit els arguments esgrimits aquest dimarts per les defenses, i ho han fet basant-se, sobretot, en arguments tècnics. L’advocada de l’Estat, Rosa María Seoane, sosté que “és un judici penal amb totes les garanties i no es mereix cap altra qualificació”.

Sobre el dret a un jutge imparcial, que la majoria de les defenses consideren que s’ha vulnerat, l’Advocacia creu que s’està respectant. Afirma que els advocats defensors han fet una “ampliació desmesurada i quasi sense límit” d’aquest dret i l’han estès a altres actors que han intervingut en el procés, com la secretària del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que va intervenir en l’escorcoll del Departament d’Economia. En aquest sentit, també ha remarcat que ja s’ha intentat recusar diversos membres del tribunal en altres ocasions i que sempre s’ha rebutjat.

Per la seva banda, VOX ha rebatut les denúncies de vulneració de drets fonamentals dient que “les defenses volen establir un dret fonamental il·limitat”. L’advocat de l’acusació popular, Pedro Fernández, considera que “la llibertat és el dret a fer el que les lleis permeten” i que els acusats, diu, han exercit els seus drets “d’una manera que les lleis no permetien”. Per això, ha conclòs que “no estem davant d’una vulneració de drets fonamentals, sinó davant de conductes antijurídiques dels acusats”.

Les penes que demanen les acusacions

Les tres parts de l’acusació demanen penes diferents per als polítics encausats. En el cas de la fiscalia, manté que s’ha produït un delicte de rebel·lió, tal com va apreciar en la querella presentada en primera instància. L’Advocacia de l’Estat, en canvi, acusa els líders independentistes de sedició malgrat que també dona suport a les principals demandes de la fiscalia.

En canvi, l’acusació popular, representada per Vox, és qui demana les penes més elevades per als polítics jutjats i aprofita l’escenari per impulsar-se políticament. Demana 74 anys de presó per als exconsellers i 62 per als líders de les entitats sobiranistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.